A "La Vanguardia" d’avui (07.01.2017) l’inefable Màrius Carol
escriu això sobre Gabriel Rufián: “Rufián
no va dur a terme l’interrogatori que s’esperava, sinó que va deixar com un
drap brut Daniel de Alfonso, l’excap de l’Oficina Antifrau, dient-li
desvergonyit, mafiós i conspirador”. Bé, dir que el diputat no va
interrogar com s’esperava és “de ser inútil”, perquè fins el darrer mono sap
com les gasta Rufián. Carol qualifica la intervenció del republicà de “tota una sortida de to”. Admetem que sí,
però en tot el seu article, el director de LV, no esmenta cap dels exabruptes
que van deixar anar els peperos, mestres
en rebentar intervencions. Ni tampoc els despropòsits dels compareixents que,
deixant a part, les seves increïbles negacions, van més enllà i algun és
especialment cruel i fora de... lloc.
Tot un jutge Sr. Daniel de Alfonso va deixar anar: “juro per la salut dels meus fills que no
portava el dispositiu de gravació” (diari Ara 06.01.2017). Un pot insultar
i ser insultat, però posar damunt la taula la salut dels fills ho trobo d’una
baixesa moral indescriptible, ho trobo bàrbar, indecent, pervers i fins i tot
criminal. Quin dret té el Sr. de Alfonso de dir “si no dic la veritat, que es morin els meus fills”? Cap ni un i
penso que, una frase com aquesta hauria de ser presa com una amenaça, jutjada i
penada. Un home a qui se li suposa un nivell cultural i de coneixements legals
com ell, que és capaç de deixar anar una bestiesa de tal calibre, és una
vergonya per la professió i no mereix la potestat de jutjar tercers.
El Sr. Carol és sobradament conegut per la seva
imparcialitat, que és tan abundant com el ciclopeci
repecat, un material rar usat per fer rolacses
erps. I també perquè és incapaç d’escriure tres paraules seguides sense
usar frases de tercers, que no és altra cosa que un intent de vantar-se com un
paó guerxo de la seva cultureta potinera. Mentre empastifa Rufián, oblida
torerament la contrapart i ens fa una a pirueta desinformadora habitual. Ja ho
deien els avis, i jo: si en surts emmascarat ho seràs pel cul d’una paella.
