 |
| Dibuix d'Arnau Clavaguera Viñals, alumne de 6è del col·legi Cor de Maria de sant Feliu de Gíxols. |
Al diari ara del dia 1 d’abril, a la secció de “Cartes i
missatges”, hi ha una carta de Katrien de Vos on diu que troba curiós “que els membres femenins de la família
despertin més fàcilment connotacions negatives, iròniques o dubtoses que no pas
els masculins?”, i parla de “les supersogres, les cunyadíssimes o les
madrastres que apareixen en pel·lícules, en contes i en tantes converses de la
vida real: la madrastra de Hansel i Gretel, la cunyada pesada de la veïna
o la sogra”. Resumint, na Katrien pensa que es
presenta les dones com a les dolentes de la peli.
Bé, diguem que a la fantasia contera hi ha ogres, gegants
terribles, reis cruels i això i allò, i que potser ben mesurat no hi hauria
diferència en el nombre: deixem-ho en empat?
Però on perden els homes, i de tros, és als mitjans, on s’ha
instal·lat una correcció política que imposa parlar malament dels homes, on es
destaquen els seus defectes i es lloen les múltiples i beneficioses qualitats
de les dones. Només alguns masclistes impenitents gosen deixar anar algun exabrupte
de tant en tant, que immediatament és anatemitzat pels col·lectius que defensen
a ultrança la supremacia femenina. A la ràdio, que escolto diàriament mentre
treballo, sento una vintena de vegades al dia dones que aprofiten qualsevol
descuit per entaforar una opinió de gènere on no hi fa falta, que es riuen de
penis menuts o de coits llampec, de calçotets bruts o de l’aspecte exterior
masculí. S’ha acabat parlar de la frigidesa (paraula oblidada) femenina –i si
se’n parla acaba sent culpa del mascle–, o de calces pudents o d’indumentàries
que ratllen la pornografia del gust. Ningú gosa dir mitja paraula que pugui “ofendre”
res que soni a femení. Periodistes com Ustrell o de Gràcia, callen i s’empassen
el que moltes vegades són purs tòpics, merda de femellistes. I encara, na de
Vos, es pregunta si “alguna vegada heu sentit una conversa entre homes queixant-se
del cunyat, el padrastre o el sogre?” Marededéusenyor, però en quin vuitè
cel viu, amiga? Que els homes no parlen dels cunyats graciosos o dels sogres
controladors? Em sembla, benvolguda, que poques converses d’homes ha
sentit vostè!
I si el llop de la Caputxeta, aquell animalot terrible que
assetja una pobra nena innocent i que acaba menjant-se l’àvia, fos una lloba? I
si la caputxeta fos caputxet i l’àvia un jaio barbablanc? Passa que quan tenim
només un ull enfocat i l’altre a la virulé no hi ha manera de veure-hi
amb una certa equanimitat: al país dels cecs, el borni és el rei, però continua
borni.
