diumenge, 2 d’abril de 2017

I si el llop fos lloba?

Dibuix d'Arnau Clavaguera Viñals, alumne de 6è del col·legi Cor de Maria de sant Feliu de Gíxols.
Al diari ara del dia 1 d’abril, a la secció de “Cartes i missatges”, hi ha una carta de Katrien de Vos on diu que troba curiós  “que els membres femenins de la família despertin més fàcilment connotacions negatives, iròniques o dubtoses que no pas els masculins?”, i parla de “les supersogres, les cunyadíssimes o les madrastres que apareixen en pel·lícules, en contes i en tantes converses de la vida real: la madrastra de Hansel i Gretel, la cunyada pesada de la veïna
o la sogra”. Resumint, na Katrien pensa que es presenta les dones com a les dolentes de la peli.
Bé, diguem que a la fantasia contera hi ha ogres, gegants terribles, reis cruels i això i allò, i que potser ben mesurat no hi hauria diferència en el nombre: deixem-ho en empat?
Però on perden els homes, i de tros, és als mitjans, on s’ha instal·lat una correcció política que imposa parlar malament dels homes, on es destaquen els seus defectes i es lloen les múltiples i beneficioses qualitats de les dones. Només alguns masclistes impenitents gosen deixar anar algun exabrupte de tant en tant, que immediatament és anatemitzat pels col·lectius que defensen a ultrança la supremacia femenina. A la ràdio, que escolto diàriament mentre treballo, sento una vintena de vegades al dia dones que aprofiten qualsevol descuit per entaforar una opinió de gènere on no hi fa falta, que es riuen de penis menuts o de coits llampec, de calçotets bruts o de l’aspecte exterior masculí. S’ha acabat parlar de la frigidesa (paraula oblidada) femenina –i si se’n parla acaba sent culpa del mascle–, o de calces pudents o d’indumentàries que ratllen la pornografia del gust. Ningú gosa dir mitja paraula que pugui “ofendre” res que soni a femení. Periodistes com Ustrell o de Gràcia, callen i s’empassen el que moltes vegades són purs tòpics, merda de femellistes. I encara, na de Vos, es pregunta si “alguna vegada heu sentit una conversa entre homes queixant-se del cunyat, el padrastre o el sogre?” Marededéusenyor, però en quin vuitè cel viu, amiga? Que els homes no parlen dels cunyats graciosos o dels sogres controladors? Em sembla, benvolguda, que poques converses d’homes ha sentit vostè! 
I si el llop de la Caputxeta, aquell animalot terrible que assetja una pobra nena innocent i que acaba menjant-se l’àvia, fos una lloba? I si la caputxeta fos caputxet i l’àvia un jaio barbablanc? Passa que quan tenim només un ull enfocat i l’altre a la virulé no hi ha manera de veure-hi amb una certa equanimitat: al país dels cecs, el borni és el rei, però continua borni.