dimarts, 2 de maig del 2017

Pels anticlericals de pandereta (II)

Torno a la revista “Taradell” perquè la lectura d’aquesta publicació no deixa de sorprendre’m.  I ho faig amb un tema, el l’emigració, que és ben actual. Mossèn Genís Padrós, rector de la parròquia, pel novembre de l’any 1949 pren consciència del problema i en vol fer partícips als seus veïns. Publica a l’esmentada revista, sota el títol “Els nostres immigrants”, la reflexió sobre el fenomen social que representa el moviment humà que es produïa. No solament a casa nostra, sinó a la resta del món. Parla d’Europa, de guerres, de llars derruïdes, de dol i misèria. De gent obligada a abandonar la seva terra, de l’aberrant repartiment de la riquesa, i etc. i etc. Reprodueixo les reflexions de mossèn Padrós tal com van ser impreses aquell 1958, fa seixanta anys.

El dia 30 d'aquest mes de novembre –primer diumenge d'Advent– es celebrarà el Dia de l'Emigrant. Gràcies a Déu es va desvetllant la consciència d'aquest problema tan greu que afecta a una gran part de nacions europees i 'Amèrica.
Les guerres han destruït milers i milions de llars i les seves víctimes humanes van pel món errants amb el dol a l'ànima i la misèria a l'esquena. La mala distribució de les riqueses el desnivell de vida i la centralització de les indústries, obliguen a una gran part de la desventurada humanitat abandonar el seu terrer i buscar on sigui la solució de la seva fam i l'alleujament de la seva dissort.
Però no us penseu que sigui solament un problema d'ordre material. Ho es tant o mes en l'aspecte moral i sobrenatural. sovint aquests desventurats emigrants són víctimes de l'explotació allà on arriben. La manca de vivenda els obliga moltes vegades a una convivència horrible per la carència d'allò més elemental a la higiene i a la decència. I el canvi d'ambient els produeix un sotrac duríssim que quasi sempre els porta al naufragi de la seva fe.
Son germans nostres. Tenim envers ells deures sacratíssims de caritat cristiana. Tant en l'aspecte material com en l'espiritual. Qui es desentén d'ells fa traïció a la llei natural i a la llei de Déu. Qui s'aprofita de la seva necessitat per explotar-los, cornet un crim inqualificable.
Aquest problema comença a tenir importància a casa nostra. A Taradell cada dia augmenten els immigrants. Ja són un bon nombre aquests germans que han vingut d’ací i d'allà en busca de treball, d'aixopluc, de pa. Son veïns nostres i  per aquest sol fet j a entren en el cercle íntim del nostre pròxim.
La setmana passada, a l'entrada d'un carrer, van venir a besar-me la mà quatre nenes i un nen de parla castellana. Encara no feia quinze dies que eren ací. Em commogué el calvari que havien recorregut i em meravellà la fina educació i la bona voluntat que els traspuava en el nostre diàleg. El diumenge següent, tots cinc, van venir al Catecisme i m'han estat un conducte preciós per arribar a les necessitats dels seus familiars. Es un botó de mostra.
Jo els saludo a tots i me'ls ofereixo per a tot allò en que els pugui esser útil. I us demano per ells acolliment, comprensió i vertadera estimació cristiana. El nostre cristianisme ha d'anar mes enllà d'una simple hospitalitat. No oblidem que des del moment que estan amb nosaltres formem amb ells la família dels fills de  Déu, la parròquia”.
I res més, i a qui en sigui confrare, que en prengui candela.

Text de: Genís Padrós, prev. / Revista Taradell / Any X, novembre de 1958, no. 122