El senyor Mario Vargas Llosa és un dels signants del “manifiesto
de los libres e iguales” (no
en volia jo sentir-ne d’altra). També el desagraït del Boadella, aquell bonhomiós
dramaturg a qui li agafen atacs i ens ensenya el cul cada dos per tres. Es veu
que ahir, aquesta colla de defensors dels valors imperials, van presentar el
seu manifiesto, que va llegir una
rossa a qui no conec de res, a la porta del Congreso de los Diputados, sota la
mirada atenta dels lleons descollonats. Llegit el pamflet, resulta que no conté
ni una sola proposta engrescadora pels catalans, amb la qual cosa ells solets
es qualifiquen. Uns més iguals i lliures que d’altres: fa ben poc la policia es
va acarnissar diverses vegades amb les protestes que hi havia entorn de l’edifici.
Aquests, ben vestits i pagats, amb cara d’estómacs agraïts, van poder fer-ho
impunement.
El senyor Vargas podria retornar al Perú, el país que va
abandonar després de fracassar en el seu intent de presidir-lo. El va abandonar
com un covard derrotat i llefiscós, emprenyat amb els seus conciutadans per no
haver-lo elegit a ell, que n'era el salvador: l'ego del senyor Vargas només el
supera el de déu! Fujimori, un personatge per l’oblit, li va deixar clar: o
toques el dos o te'l toco jo. I ell, amb la cua entre cames, es va estimar més
mocar-se i venir a fustigar els catalans, que com que són de goma i demòcrates,
es deixen.
Torni-se’n al Perú, senyor Vargas: el necessiten més, però
que molt més, que no pas nosaltres.
