A vegades, empesos per la nostra bondat natural, ens llancem
de seguida a recolzar iniciatives que ens semblen positives, sobretot si són
per desvetllar consciències. Ara, la nostra Consellera d’Ensenyament ens diu
que els alumnes de 14 i 15 anys hauran de fer serveis comunitaris i que seran
avaluats com una assignatura normal. L’Antoni Bassas s’hi apunta en la seva
columna d’opinió a l’Ara (03.07.2014) i, molt engrescat, diu que això “els
descobrirà el món del voluntariat” i que “entendran millor les necessitats de
la seva comunitat”. Voldria recordar el
significat de la paraula voluntariat, que ve de voluntari; voluntari és algú
que fa alguna cosa perquè vol. Si els obliguem a fer de voluntaris –perquè si
no ho fan els suspendran– on queda la voluntarietat? D’altra banda, voldria
recordar que un percentatge elevat dels nostres joves viuen en famílies que han
travessat, o encara travessen, situacions de precarietat importants. A ells els
explicarem quines són les “necessitats de la seva comunitat”?
D’altra banda, des d’una cadira barcelonina, potser sembla
fàcil d’organitzar festivals com aquest, però en pobles petits, en comunitats
reduïdes, on durem als nois? Hauran d’anar al poble veí, desplaçar-se? Qui
posarà els mitjans perquè això funcioni? Qui farà la feina a les entitats que
han de rebre aquests joves? Aquestes entitats han vistos retallats els seus recursos
humans, que ja van sobrecarregats. Ara, a més, hauran d’organitzar activitats
per aquest nois i noies i atendre’ls? I no de qualsevol manera, sinó com cal.
I, finalment, posarem ajudes als mestres perquè no hagin de desatendre altres
aspectes educatius? O bé els pagarem hores extra (a qui les vulgui fer,
esclar)? Perquè a l’escola també han escapçat despeses.
I ja per acabar: benvolgut Antoni Bassas, estic tip de que
em diguin que la sanitat o l’ensenyament són gratis, que s’utilitzi i es manipuli,
potser sense voler, el fet de que, quan uso aquests serveis , no pago res. No,
no pago quan vaig a l’ambulatori i a l’escola perquè ja ho he pagat abans, i
ben pagat, amb els meus impostos. Reflexionem, siusplau.
