Em conten que a la senyora Isabel-Clara Simó, en una
conferència recent, li van preguntar com és que dins del món de la pintura, de
l’escultura, de l’arquitectura, de la música clàssica hi ha molt poques dones.
Em diuen que ella, tan panxa, va contestar que “tampoc hi ha negres”. Es pot considerar una resposta genial, d’aquelles
que queden anotades i que algú repetirà com si fos un mantra. Les seves paraules pressuposen que les dones i els negres
no estan capacitats per a aquestes oficis? Francament, ho trobo una
banalització que negres i feministes haurien de combatre amb força i explicar-li que les coses no van per aquí. I si ho he entès malament que algú em
corregeixi.
