dimecres, 2 d’octubre de 2013

Els toros i la Julia Otero

Per casualitat llegeixo: “Me da asco pensar que hay gente que abraza a sus hijos por las noches y luego se divierte con los toros”. Són declaracions de na Julia Otero, periodista. Són paraules de l’any 2008 i les recollia una web anomenada “Periodista digital”. A mi els toros em posen de mala llet: no puc suportar veure uns paios vestits de florero que destrossen un animal de mica en mica, davant d’una colla de babaus que jutgen la faena segons la testosterona que hi posa el cap dels botxins. I “Paquito el chocolatero” sonant per tota la plaça.
Ara bé, una cosa és considerar babaus els qui gaudeixen amb un espectacle deplorable com aquest, i una altra és pensar que no poden estimar els seus fills. Que a més a ella li faci fàstic em treu de polleguera tant com lo dels toros. No barregem les coses Julia. Considero Nando Jubany un personatge increïble i un dels millors cuiners que existeixen avui al nostre país. És vital, després, simpàtic, gran professional, treballador... i va anar amb patinet a la Cadena per la independència. No tinc el gust de conèixer-lo personalment, però sé per amistats comunes, que adora la seva família. Una joia vaja. Però ah, li agraden els toros! Per mi, en aquest sentit, és un babau, però no dubtaré mai que és un bon pare i que abraça els seus fills amb tant d’amor com jo. Una cosa no treu l’altra.
La Otero és una persona amb una professionalitat excel·lent i, penso, una bona persona, però té el mal costum de voler fer frases cèlebres, vol ser original i única i això la perd. Bé el fons, malament la forma. No és la primera vegada que li passa.