dilluns, 5 d’agost de 2013

Qui és el problema

He passat una setmana a Sena de Luna un poble petit de la muntanya lleonesa, a Babia, allà on es perdien els reis de Lleó quan no volin saber res de les coses de govern. Cims no gaire alts, severs, pelats, temperatura moderada i, sobretot, no gaire fauna humana. Com per tot arreu, la Junta de la comunitat fa propaganda de les seves obres públiques i planta cartells arreu. Diuen “Junta de Castilla y León” a dalt ben gran, i a sota l’obra que paga. Molts d’aquests cartells han estat alterats i han tatxat lo de Castilla deixant veure només “Junta de León”. La cosa fa pensar, més enllà de qualsevol i impensable deriva independentista, que als lleonesos no els fa gaire gràcia pertànyer a Castilla. De fet, cal pensar que León va conservar una bona part dels seus furs fins el 1833, que és quan Castilla va imposar les “provincias”. No he vist ni escoltat cap crítica a España, la qual cosa em porta a pensar que els problemes territorials dels pobles  ibèrics és Castilla, com a conqueridora imperialista dels altres territoris que conformarien la nació espanyola. Potser s’hauria d’aprofundir més en la premissa, però com a tesi potser valdria la pena desenvolupar-la. Ho deixo per sociòlegs i historiadors.
També m’he preguntat perquè carai no queden ni castells ni muralles a León. Corres per Castilla i n’hi ha a pilons, gairebé cansen. Deu ser que Castilla els va derruir per evitar aixecaments? Solament uns llenços dels murs que protegien Astorga són encara visibles, presidits per un palau episcopal atribuït a Antoni Gaudí. Barroeries de la història.