dissabte, 22 de setembre del 2012

Sobre multilateralitats i frivolitats

En un article al blog El alfiler y el elefente del 21 de setembre, Lluís Bassets parla com un professor dels d'abans a classe: parteixo de què jo, com a tal, sóc posseïdor de la veritat i des d'aquí desenvolupo un reguitzell d'arguments, l'única finalitat dels quals no és altra que justificar un principi indiscutible; en aquest cas, la multilateralitat. Un concepte més que discutible, perquè no sé on seria el món si, per avançar, haguéssim esperat a estar tots d'acord. A vegades, per fer una passa, cal fer-ho a contracorrent, amb un esclop i una espardenya. Hi ha oportunitats històriques davant les quals convé equivocar-se, perquè sinó no tornen a passar. No cal tenir el pis acabat per anar-hi a viure quan un té la voluntat i, sobretot, la il·lusió de viure-hi. En un moment a altre cal fer el pas i mai no serà el moment, sempre faltarà una cortina. Anem-hi, ja el decorarem més tard. Quant de temps fa que Espanya ens diu “no és el moment”? Anys?, No, segles! Cada vegada que aixequem la cresta ens la piquen amb algun argument conjuntural: ara els militars, ara el benestar, ara la crisi.
La multilateralitat és bona quan les parts tenen poders semblants, quan es pot discutir de tu a tu, i, sobretot, quan els objectius són comuns. Sinó és així, sempre el més dèbil estarà sota la grapa del més fort i ja sabem que Espanya té la paella pel mànec. Ja sabem que, multilateralment no ens deixaran marxar mai. Per molt forts i molt construïts com a nació i societat que arribem a ser, mai rajoys, cospedals, felipesgonzàlez, sorayas o guerras-raspalladors i, encara menys aznars, no ens permetran de ser lliures per a decidir què volem ser. I la voluntat de voler ser no depèn del pensament d’un tercer, sinó de la nostra força com a poble, de la determinació que demostrem com a tal. Cal evolucionar: l’avi Pujol, com el qualifica Bassets, ja és història per molt que se l’escolti bramar.
Finalment, considerar una frivolitat adolescent l’actitud de Mas ho veig certament ingenu. La ingenuïtat mateixa del qui creu que essent multilaterals solucionarem tots els problemes, la ingenuïtat dels qui ara treuen ara el federalisme com a mal menor davant l’independentisme creixent, quan s’han passat 30 anys amagant-lo sota l’estora. Un federalisme en el qual a Espanya no hi creu ningú. Ja serem federalistes, si convé, des de la independència, quan puguem discutir-ne els termes de tu a tu, multilateralment. Els catalans ja sabem que caçar l’ós a l’abraçada té el risc de sortir-ne esgarrapat, potser molt mal ferit, però si no ho intentem no ho avançarem mai i ell anirà pasturant les nostres arnes amb la mateixa tranquil·litat com ho ha fet els darrers 300 anys. I a l’ós, amic Bassets, cal abraçar-lo en un moment o altre i sempre unilateralment. I doncs, una abraçada!