dimarts, 4 de setembre del 2012

Incendiaris per motius econòmics?

La Vanguardia del dilluns, 3 de setembre d’enguany, publica un article titulat “Delinqüents del foc”. Explica que solament el 10% dels incendis són deguts a causes naturals i que la resta són provocats. D’aquests provocats, els intencionats representen el 25% del total. Ja és discutible si l’home forma part o no de la naturalesa, però deixem aquest tema per una altra ocasió. L’article diu (sic): “L’incendiari actua sempre mogut per un mòbil, que sol ser econòmic”. S’entén que l’incendiari és qui provoca intencionadament el foc. I es posen exemples: a Sant Llorenç del Munt, una masovera cala foc al bosc per a fer baixar el preu de la masia i així poder cobrar una indemnització; un pastor d’ovelles que cremava prats a Tordera per a tenir més pastures; i una anciana de Vilanova i la Geltrú que cremava bardisses de la vorera de la carretera per on passejava perquè l’obligaven a caminar per l’asfaltat i temia que l’atropellessin. Un pastor i dues ancianes. Aquestes són les persones que han detingut les fabuloses investigacions de la policia i els agents rurals? I els han detingut per calar foc pels motius “econòmics” que s’exposen? Ja em perdonareu, però més aviat veig pobre gent que no pas algú que espera fer-se milionari. És cert que el dany a vegades és immens. Però si el motiu que addueixen els senyors investigadors, el mòbil com diuen el professionals, és el benefici econòmic no m’estranya que no s’aconsegueixin condemnes. Qualsevol persona amb sentit comú no es creu que algú cremi intencionadament desenes de miler d’hectàrees per fer baixar el preu d’una masoveria, per poder transitar millor o per disposar d’una mica més de pastura. En tot cas es tracta de pobre gent que no han mesurat prou bé les possibles conseqüències del seu acte. Cremar bardisses amb la intenció de fer-se pas, no veig que sigui un mòbil essencialment econòmic. En definitiva, si els resultats de costoses investigacions ha estat aquest, no sé si val la pena de fer-les. Dedicar aquests esforços i recursos a d’altres menesters més profitosos.