dimarts, 1 de juny de 2010

Israel

Aquests captaires cecs,
demanaven caritat a la medina
d'Oujda mentre recitaven
sures de l'Alcorà.





A casa ajudem a gent d'origen marroquí a instal·lar-se i a aconseguir aquí la vida millor que mai aconseguirien allà. Són bona gent, però he de dir que, encara que entenc alguns dels seus costums, no els puc compartir tots de cap manera. Algunes de les seves actituds menystenen de soca-rel els meus principis més elementals. Tot i així considero les persones a qui he conegut bons amics meus, cosa que no em priva de criticar obertament el què considero que no està bé. Dic això perquè s'entengui el què ara explicaré.

Aquestes amistats m'han permès de visitar el Marroc en dues ocasions d'una manera peculiar. Ens van convidar a anar a casa seva i vam acceptar. Els familiars dels nostres amics són gent humil, que viuen en cases humils, que tenen amistats humils; si no són pobres és perquè els qui viuen aquí, literalment, els mantenen. En poques paraules, hem tingut la oportunitat de conviure amb gent de religió i sentiment islàmics a casa seva. Aquest no és el lloc per narrar exotismes ni anècdotes que aquestes experiències proporcionen en quantitats ingents, sinó que voldria explicar perquè els occidentals tenim una visió esbiaixada de la realitat marroquí. Començant per la percepció que tenim, per exemple, de les dones i del tracte i la consideració que se'ls dóna: hi hauria molt per escriure i desmuntar.

La nostra vida a Oujda –una ciutat a la frontera algeriana, prop de Nador– consistia en seguir els nostres amics on ens portaven. Moltes d'aquestes excursions eren a casa d'amics i familiars, on ens convidaven a te i pastes indefectiblement. Allà, en un francès precari, miràvem d'entendre'ns el millor que podíem. Fins i tot vaig ser objecte d'un intent de convertir-me a l'islam! Aquestes visites eren molt instructives. Entre moltes altres coses, vaig poder constatar les cadenes de TV que miren al Marroc. Una de les més populars és Al-Jazeera, evidentment, però també Hamas-TV, l'emissora d'aquesta organització integrista que governa la franja de Gaza. Les imatges i programes que emeten són, gairebé tot el dia, d'accions armades, amb imatges que fan posar els pels de punta. La propaganda política i religiosa és constant i agressiva, i els jueus hi són vexats sense miraments. El potent adoctrinament anti–jueu fa por i abasta, al capdavall als infidels, això és nosaltres mateixos. Des de Gaza, els grups extremistes, amb Hamas-TV, arriben a tot el Magrib i inculquen i aviven en tothom un odi profund i mortal que els meus amics expressaven sense pietat: en aquell ambient eren uns desconeguts per a mi, persones desdibuixades, amorals. La cruesa dels seus raonaments perdien tota racionalitat quan parlaven dels jueus i m'esborronaven. Vaig comprendre aleshores que la pau entre jueus i palestins era molt i molt lluny.

Ara tothom critica el govern israelià pels fets de l'anomenada “flotilla de la llibertat”, uns fets que a mi també em semblen excessius, des d'aquí. Us asseguro però que, tota aquesta gent carregada de bona fe pels palestins, no opinarien el mateix i dulcificarien molt i molt les seves paraules si haguessin vist Hamas-TV i els haguessin traduït les consignes que llencen contínuament, vint-i-quatre hores al dia. Si jo fos jueu viuria amb el cor en un puny.

Demano comprensió a tothom per Israel, com jo he mirat de comprendre els meus amics magribins. Visiteu el Marroc; però no acomboiats per una bona agència de viatges, d'hotel en hotel, guiats a rutes segures per les medines i alcassabes de Fes o Meknès. Així no es coneix un país, una cultura; la plaça de Djemà-el-Fna no és el Marroc: és un aparador per a turistes; éstà bé anar-hi, però no és significatiu. Cal menjar el què ells mengen, beure els què ells beuen, parlar del què ells parlen, veure el què ells veuen, informar-se amb el què ells s'informen. A voltes no és fàcil, us ho puc ben assegurar, però cura i et treu de sobre la papanateria que els occidentals ens deixem posar al damunt per visions incompletes i interessades.

Quan hagueu visitat un país àrab, opineu sobre els jueus. A mi em queda visitar Israel.