dijous, 13 de maig de 2010

Trista esquerra

Us sorprendrà potser que la imatge que acompanya aquest títol sigui la de l'enyorat, i malaguanyat, Jesús Moncada. Aquest home de Mequinensa, un poble que ha renascut com el Fènix de les seves cendres (digueu aigües, si us sembla més oportú), retratava com ningú ho ha fet la ironia de la vida quotidiana i ens deixava la prova fefaent de que la realitat supera sempre, sempre, la ficció.
Esmaperdut m'ha deixat l'amic (dels catalans) Joseluís Rodríguez Zapatero amb les seves mesures contra la crisi. No pas per les que ha pres, que són discutibles, sinó per les que no ha pres. No tinc encara una perspectiva prou assossegada com per deixar anar la mala baba que ara mateix em balda. Esperaré. De tota manera, com deia Pere Quart al seu “Bestiari”, no us en refieu perquè “...jo sóc la vaca de la mala llet”. La descripció del meu estat avui el deixaré en mans del Jesús Moncada. La introducció del seu llibre “Calaveres atònites” la fa escriure al protagonista, i ex-secretari del jutge Crònides, Mallol Fontcalda. Al final diu així:

[...] La tancaré amb l'epitafi del jutge Crònides. Lector assidu de l'Odissea, un gust que va encomanar-me, va voler a la seva tomba les desolades paraules, “No em vulguis consolar de la mort”, que Aquil·leu diu a Ulisses durant la visita d'aquest al regne dels difunts. Per fortuna, a l'altra banda de la làpida de marbre no hi ha sinó despulles inertes. Altrament, el traspàs hauria estat el més cruel dels turments per a qui, com ell, estimava amb tanta passió la vida. No oblidaré mai que, l'endemà de la meva arribada triomfal a Mequinensa, mentre m'escarrassava endreçant una mica l'oficina i posant al dia la feina, el jutge, recolzat a la finestra, va etzibar- me: “No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites”.

Ja fa 56 anys (i nou mesos) que vaig deixar de ser un "embrió incert"; avui sóc una trista "calavera atònita".

jaume molsosa