És si més no decebedor que el senyor Pedro Sánchez (PSOEPSC)
demani en aquestes circumstàncies modificar el codi penal per “adaptar la llei al cas català”.
Consterna sentir que aquest mateix senyor proposi el control de TV3 que ni el mateix
PP va gosar posar damunt la taula. I sorprèn que proposi un “nou 155” més dur i “sense complexos”. Les dues darreres qüestions fa basarda perquè
venen del que hauria de ser un líder de l’esquerra, i que en realitat l’únic
que fa és apuntar-se al carro de PP i Cs en la carrera per veure qui fot la
plantofada més forta als catalans: que això dóna vots és una realitat que un PSOEPSC
no pot ignorar si no vol quedar-se amb els diputats que caben dins d’un taxi (Sala i Martín dixit).
Però el que més m’inquieta és la primera ocurrència de don
Pedro: modificar el codi penal pel que fa al delicte de rebel·lió per poder
condemnar qui gosi bufar-li l’orella a la sacrosanta unitat d’Espanya. Don
Pedro vol endurir un delicte que a les legislacions europees ni tan sols
existeix. Això sí que és visió de futur, sí senyor. Amb ments privilegiades com
la seva, no ens cal patir perquè miren enllà, molt més enllà que qualsevol de
nosaltres. Com qualsevol cap calent que demana la pena de mort quan es produeix
un delicte greu, don Pedro es llença a l’arena del “i jo més”, demostrant una
manca de seny polític que fa feredat. Com que no han pogut encabir el delicte
al codi –ni retorçant-lo fins l’extenuació–, ara adaptaran el codi al delicte.
Sí senyor!
La proposta de don Pedro no fa cap bé a la concepció que
tenim dels polítics, en el sentit de que l’únic que els interessa és accedir al
poder sense importar com ni amb quins arguments. De fet és miserable sentir
aquesta mena de propostes de gent que ens pot arribar a governar, gent que hom
pot qualificar de pocavergonyes.
