Quan van començar les obres del carrer sant Bartomeu es va
traslladar la parada del bus al carrer de Puigdassalit. No és que a la seva
situació anterior fos gloriosa, però un sempre espera que amb els canvis
arribin solucions millors. Cada dia, quatre cops, passo per aquesta parada i he
de fer un eslàlom per evitar fluids, merda, burilles, pinyols, peles de fruita
i alguna cagarada de gos; papers, pixats, closques de pipa, llaunes i altres
minúcies. És cert que els humans no som sempre polits i respectuosos, però
sempre se’ns fa més difícil si el Govern municipal no hi posa mitjans per
facilitar-nos-ho. Així, en tot aquest tram del carrer no hi ha ni una sola
paperera, ni un sol cendrer i clar, és complicat desfer-se del que ens sobra.
Tampoc hi ha un banc on els soferts viatgers puguin reposar, i grans i petits
no en tenen d’altra que asseure’s al sofert graó de l’aparador de la botiga que
hi ha a la parada. Voluntàriament, o involuntària, els que s’asseuen empastifen
el vidre i la botiguera ha de netejar-lo i escombrar-ho si no vol que la
prenguin per poc curosa. I posats a dir, quan plou els passatgers es mullarien
si no fos pels balcons i barbacanes dels edificis. I encara replicant, els qui
tenim un gual, que no ens serveix per a res, i que oferim els nostres balcons d’aixopluc
se’ns podria agrair amb la instal·lació d’una modesta paperera que minimitzés
la porqueria i facilités les passes de tots els vianants.
