dimarts, 15 de maig de 2018

La decepció d’Ada Colau


Llegia dilluns que Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, va qualificar el discurs de Quim Torra de dissabte de “decebedor”, el mateix dia que veig el titular “Tu escull el pis que vulguis i nosaltres te l’ocupem”. Fa referència aquest a persones o grups que, per una certa quantitat de diners, t’okupen un pis i te’n cedeixen l’ús. En el mateix article, llegeixo que hi ha empreses dedicades a desokupar, que amb mètodes gens delicats fan fora gent, siguin okupes o llogaters indesitjables.
Bé, potser a Colau, les paraules del candidat no la van convèncer, però sempre és millor que sigui decebedor el discurs que no pas els resultats. Hem de recordar d’on ve na Colau: del combat contra els desnonaments i de la lluita activa per un habitatge digne i assequible per a tothom. Des d’aquesta posició va assegurar que no volia enredar-se en política, però al capdavall va “cedir” i va fer de la seva lluita anterior un trampolí i una de les banderes del seu programa polític per a l’alcaldia de Barcelona.
Li diria doncs que el seu discurs va ser potser “engrescador” però que en canvi la seva gestió ha estat certament “decebedora”, si més no en aquest apartat tan important de la seva proposta de govern. No solament han continuat existint grups més o menys violents que despatxen desnonaments exprés a plantofades, sinó que alguns s’han convertit en empreses perfectament legals que actuen a Espanya des de Barcelona, sinó que s’ha creat el front contrari: especialistes en okupar, cobrant esclar.
No sóc malastruc de mena, però no trobaria estrany que molt aviat hi hagués enfrontaments entre aquesta mena de màfies de l’habitatge que provoquin resultats desagradables, i que els qui en paguin les conseqüències siguin, com sempre, els qui no tenen sostre on viure: sempre que hi ha clatellots, hi ha un tercer que rep, i és el que rep més fort. Si aquest és tot el resultat que na Colau ens pot oferir després de tres anys de governança ni tan sols diria que és decebedor, sinó que és un cras desastre que malmet encara més la situació dels desnonats. Primer, els okupadors exigiran el pizzo als pobres llogaters. Després okupadors i desokupadors enceten la batalla per dominar la cosa. I finalment, uns i altres signant la pau per repartir-se el benefici.
Felicitats senyora Colau! Gran visió la seva que veu la palla a l’ull del senyor Torra. La seva ja no és una decepció, sinó un fracàs gairebé criminal.