dimarts, 8 de maig del 2018

Sobre infermeres i vestuaris

Ana Bonafonte, delegada de SATSE (sindicat d’infermeria), està enfadada perquè “lamentablement, la infermeria encara és vista per molta gent com una professió que només l'exerceixen dones, sexualitzada, vocacional i supeditada al metge”, i és així que es pregunta que “si les infermeres ja no portem còfia, escots o minifaldilla, per què es trasllada aquesta imatge a la societat, per exemple, en les disfresses?”. Sí senyora, té tota la raó, com es pot permetre que  dones vulgars es disfressin d’infermeres provocatives, sexis i escandaloses? Això és cosa del masclisme paternalista que inunda la societat. Jo els prohibiria, així, ras i curt. Què cony és això de disfressar-se per escarnir una professió tant i tant menyspreada i menystinguda com és la d’infermeria! Fora aquestes disfresses! Que es posin una bata de metge, home, que ja està bé. I de passada, ja podríem prohibir les disfresses de tots els oficis, principalment els que exerceixen en majoria les dones.
Perquè sí, que els ciutadans i els pacients som uns babaus, uns curts de gambals que no sabem distingir entre una infermera de debò i una de pega. Es veu que als hospitals, aquesta manca de distinció provoca que els malalts es llencin damunt de les infermeres, pensant que son senyores que fumen. Prohibim les disfresses d’infermera i vestim les de veritat amb maniguets, còfia, mitges d’uralita i davantal blanc; faldilla fins els turmells i bombatxos.
Això sí, queda permès continuar usant la rebequeta per damunt de l’uniforme, perquè transmet elegància i professionalitat; sobretot si és de llana, on s’hi entaforen tots el virus, bactèries i porqueries que corren per passadissos i habitacions.
Modestament diria que les infermeres es vesteixin com vulguin o bonament puguin i, sobretot, que no es deixin aquella armilla de color groc llampant que du escrit al darrera “no em molestis, estic treballant”.