Al diari ARA d’ahir, 13 de gener de 2018, a la pàgina 6 he
llegit el titular d’un article de Laia Forès que diu així [sic]: “JxCat vol
investir Puigdemont malgrat que els lletrats s’hi oposin”. He d’entendre
que és possible que la frase no sigui de l’autora de l’article, perquè llegint-lo
un es dona compte de que les lletres grosses no es corresponen amb les petites.
De tota manera, encara que sigui feina de “tituladors” empescar-se expressions
que facin l’article atractiu, a vegades la creativitat explosiva és
contraproduent i els autors haurien de donar-hi el seu vist-i-plau revisant-los
amb atenció.
Els lletrats del Parlament són un òrgan consultiu de la mesa
del parlament, a qui es pot adreçar per demanar l’opinió sobre qüestions que
afectin la interpretació de la governabilitat de la Cambra. És a dir, que els
lletrats poden oferir la seva interpretació del reglament del Parlament.
Perquè com tothom ja sap a bastament, les lleis són interpretables. Una
consulta no és res més que la sol·licitud de la opinió a un tercer. El que el
consultor faci cas del consultat ja són figues d’un altre paner, i digueu-m’ho
a mi que m’he passat 20 anys emetent opinions com a consultat.
Per tant, els lletrats del parlament no poden oposar-se
a que s’investeixi Puigdemont. Col·loquialment: poden dir el que vulguin que la
mesa farà el que li doni la gana. I tampoc haurien d’actuar d’ofici, com sembla
que ja van fer: ha de ser un grup polític que presenti una sol·licitud que ha
de ser autoritzada per la mesa.
Corol·lari: titular “JxCat vol investir Puigdemont
malgrat que els lletrats s’hi oposin” és com a mínim inexacte i fins i tot
fals, o, pitjor encara, manipulador perquè vol fer creure que investint Puigdemont
el Parlament cometrà una il·legalitat. Certament trist aquest camí de la
mentida malèvola.
