Hi ha un concepte que la dreta espanyola ha aconseguit colar-nos
a la clepsa, si vols si no, a base de repetir-la centenars de milers de
vegades: divisió, dividits associant-ho
a fractura, enfrontament. Darrera d’aquesta insistència jo hi veig –dec ser
aficionat als complots– la intenció perversa de fer-nos creure que pensar,
opinar i votar de manera diferent ens confronta violentament. Que per tant,
simplificant molt, si tots penséssim, opinéssim i votéssim igual, les guerres s’haurien
acabat per sempre i viuríem en un món happy-hippie-
flowers. És directament el pensament de Franco “joven, haga como yo y no se meta en política”. És així que la dreta
ens va empenyent el supositori de la unitat malèvola, on el pensament i el
partit únic ho solucionen tot. La divisió és a la base de la democràcia, perquè
si no hi ha grups diversos, com es poden contrastar diferents maneres de pensar
i organitzar-se? L’ús de la paraula divisió associant-la a enfrontament violent,
és d’una perversitat fenomenal que va calant per tot arreu.
Que els polítics de dreta en siguin els impulsors no és
estrany, perquè per a ells l’immobilisme, que anomenen eufemísticament
estabilitat, és l’essència del seu ideal. Però el que realment preocupa és que
els mitjans van caient de mica en mica a la trampa, i la paraula
dividit-divisió s’ha instal·lat en el llenguatge periodístic. És tal la potència
del concepte, tant endins ens han ficat el supositori, que en el bombardeig
incessant que ens han endinyat amb les eleccions americanes, han aplicat sense
vergonya el concepte d’uns “EE.UU. dividits”. Jo no sóc cap estudiós d’aquell
país grandiós, però a la meva edat ja he viscut unes quantes eleccions USA i he
observat una constant: els estadounidencs es poden enfrontar amb duresa inèdita
a les primàries i a la campanya electoral per la presidència, però una vegada
conegut el resultat tots es posen a empènyer. Ningú despenja la bandera de les
barres i estrelles de la façana de casa i es tornen a treballar. I això és
perquè tenen arrelat a les neurones el concepte de democràcia: bé si jo guanyo,
si guanyes tu ho accepto i em poso a treballar. S'ha acabat la divisió fins d'aquí a quatre anys.
Si us plau, benvolguts periodistes, mitjans i altres eines
de comunicació, cal estar molt pendent de qui diu què, i mirar d’endevinar-ne
la intenció, d’escoltar-ho amb oïda crítica per tal de no repetir una i mil
vegades una indecència. Gràcies.
