dijous, 17 de novembre de 2016

Gas Natural-Fenosa, la llei i el periodista

Aquest matí he sentit les declaracions que feia Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natura-Fenosa, i m’ha semblat sentir la Soraya Sáenz de Santamaría renyant-nos un divendres qualsevol. El senyor Villaseca té la barra de dir que ells no hi tenen cap culpa, que la Generalitat no ha desenvolupat un reglament sobre quan i com s’ha de tallar la llum o el gas o l’aigua a un domicili. I dic barra per ser suau, perquè el seu to de supèrbia i posat vanitós el fan especialment fastigós. L'únic que li importava en realitat, era saber qui es feia càrrec dels costos. Davant de la mort d’una persona a ell només se li acut de parlar del què diu la llei. Li diré una cosa al senyor Villaseca: si tots, absolutament tots, els ciutadans d’aquest país obeíssim escrupolosament la llei no funcionaria res, perquè graciesadéunostresenyorilasevasantamare els estúpids integrants de la plebs apliquem amb molta freqüència el sentit comú per sobre de protocols i normatives. Excusar-se en una norma permetent la mort d’una persona, es mereix només menyspreu. Passada la desgràcia, autoritats i empreses només han sabut cercar culpables i es foten les cassoles pel cap miserablement, pensant que els tontos plebeus que habiten dellà de muralles ja se sentiran satisfets.
D’altra banda, Enric Borràs al diari Ara d’ahir, clava mastegots a veïns, veïnes i familiars de la dona morta sense pietat, amb noms i cognoms. El periodista insinua al llarg del seu article que l’entorn de la víctima ni la coneixia, que l’ignorava. Les relacions familiars i la vida social sembla que no eren precisament l’especialitat de la dona, per tant hem de suposar que no era una persona fàcil de tractar. Potser ella preferia l’anonimat, el passar desapercebuda i això té preu. I el preu és que un dia et mors i ningú se n’assabenta, un preu que ella, sembla, estava disposada a pagar. Per tant, deixem la senyora i la seva circumstància i no perdem de vista el culpable: el senyor Villaseca i tots els de la cadena que va fer arribar l’ordre de tall fins la darrera baula de la cadena. Sí, qui va agafar el tornavís i les alicates per desconnectar el comptador, també forma part del banc dels acusats, però no mai la néta o la mestressa de la merceria de la cantonada. No fotem.
Sabeu aquella gent que s’indignen quan els posen una multa per aparcar malament perquè “només m’he aturat dos minuts”? Recordeu la senyora Aguirre, i la seva reacció irada i violenta, quan la van advertir de que estava cometent una infracció? Doncs aquest és l’efecte que m’ha fet el senyor Villaseca: si la llei em va a favor, a complir-la vosaltres, que jo estic en una altra esfera, que “usted no sabe con quién està hablando”.