Aquest matí he sentit les declaracions que feia Rafael
Villaseca, conseller delegat de Gas Natura-Fenosa, i m’ha semblat sentir la Soraya
Sáenz de Santamaría renyant-nos un divendres qualsevol. El senyor Villaseca té
la barra de dir que ells no hi tenen cap culpa, que la Generalitat no ha
desenvolupat un reglament sobre quan i com s’ha de tallar la llum o el gas o l’aigua
a un domicili. I dic barra per ser suau, perquè el seu to de supèrbia i posat
vanitós el fan especialment fastigós. L'únic que li importava en realitat, era saber qui es feia càrrec dels costos. Davant de la mort d’una persona a ell
només se li acut de parlar del què diu la llei. Li diré una cosa al senyor
Villaseca: si tots, absolutament tots, els ciutadans d’aquest país obeíssim escrupolosament
la llei no funcionaria res, perquè graciesadéunostresenyorilasevasantamare
els estúpids integrants de la plebs apliquem amb molta freqüència el sentit
comú per sobre de protocols i normatives. Excusar-se en una norma permetent la
mort d’una persona, es mereix només menyspreu. Passada la desgràcia, autoritats
i empreses només han sabut cercar culpables i es foten les cassoles pel cap
miserablement, pensant que els tontos plebeus que habiten dellà de muralles ja
se sentiran satisfets.
D’altra banda, Enric Borràs al diari Ara d’ahir, clava
mastegots a veïns, veïnes i familiars de la dona morta sense pietat, amb noms i
cognoms. El periodista insinua al llarg del seu article que l’entorn de la
víctima ni la coneixia, que l’ignorava. Les relacions familiars i la vida social
sembla que no eren precisament l’especialitat de la dona, per tant hem de
suposar que no era una persona fàcil de tractar. Potser ella preferia l’anonimat, el passar desapercebuda i això té preu. I el
preu és que un dia et mors i ningú se n’assabenta, un preu que ella, sembla,
estava disposada a pagar. Per tant, deixem la senyora i la seva circumstància i
no perdem de vista el culpable: el senyor Villaseca i tots els de la cadena que
va fer arribar l’ordre de tall fins la darrera baula de la cadena. Sí, qui va agafar
el tornavís i les alicates per desconnectar el comptador, també forma part del
banc dels acusats, però no mai la néta o la mestressa de la merceria de la cantonada.
No fotem.
Sabeu aquella gent que s’indignen quan els posen una multa
per aparcar malament perquè “només m’he aturat dos minuts”? Recordeu la senyora
Aguirre, i la seva reacció irada i violenta, quan la van advertir de que estava
cometent una infracció? Doncs aquest és l’efecte que m’ha fet el senyor
Villaseca: si la llei em va a favor, a complir-la vosaltres, que jo estic en
una altra esfera, que “usted no sabe con
quién està hablando”.
