Al Carnaval de Manresa, en una trista i poc elaborada
carrossa, algú exhibia un cartell on es podia llegir “La Gabriel és de tots”. A
les femellistes de torn els va faltar per a piular a tort i a dret la inacceptable
agressió que aquestes cinc paraules signifiquen pel seu col·lectiu.
Immediatament, va començar la pressió sobre les autoritats municipals i la regidora
de la Dona, Cristina Ruz, va córrer cap al mòbil i va respondre de seguida: “Malgrat
que s'exhibís en el context de Carnaval, una festa de disbauxa i transgressió,
hi ha límits que no es poden sobrepassar”.
Sabeu perquè Franco va prohibir els carnavals a tot l’estat?
Doncs perquè “hi ha límits que no es poden sobrepassar”. Tot està en qui posa
els límits, oi? Com que els posen les femellistes, no poden suportar que un
capsigrany exhibeixi un cartellet ridícul, mal pintat i pràcticament invisible
que faci burla de la sacrosanta condició femenina. Pretendre que aquesta
ridiculesa s’ha de castigar, o pitjor prohibir, és una solemne bestiesa. La
pobresa intel·lectual es demostra amb la manca absoluta de sentit de l’humor,
sobretot quan es tracta “dels meus”. Titllar aquest cartell de “Pràctica
masclista que legitima feminicidis, violència física, sexual...” sí que és per
posar-se a riure. Jo, si fos home, ho faria. M’ho passaria molt millor i
guardaria la meva energia per altres fets més execrables.
P.D. Dic “meus” i “si
fos home” perquè sento que tinc el mateix dret que els “homes” de la CUP a fer
servir el gènere masculí o femení com i quan em doni la gana.
