Aquesta setmana és la de la demagògia de l’esquerra
catalana. Ahir llegia, i veia, que Joan Coscubiela (ICV) havia publicat la
fotografia de la desolació: la seva mare, estirada en una llitera en un
passadís de l’Hospital del Mar, en blanc i negre, mentre esperava ser atesa.
Ell es queixava de que “hi ha maneres d'estalvi molt cares”, fent referència,
evidentment, a les polítiques del Govern català. No vull discutir aquí la
queixa objectiva, sinó l’ús que fa d’una imatge que, de ben segur, la seva mare
(87 anys) ni tan sols sabia que existís. Usar-la pels seus interessos personals
–particulars i polítics– per a criticar el contrari em sembla miserable.
D’altra banda, avui surt n’Eulàlia Reguant (CUP) qui,
aprofitant l’incendi que es va declarar als túnels d’ADIF-RENFE a Barcelona,
ens alliçona a tots amb aquesta piulada: “Hi ha qui no es responsabilitza de
netejar. Xò la culpa sempre és dels mateixos, els abandonats, l'últim mono”.
Ningú, benvolguda Reguant, va culpar la presumpta presència d’indigents del l’incendi,
però tu aprofites per a acusar de deixadesa a qui no n’és el responsable. Tu ho
sabies que en aquells túnels hi havia gent fent-hi vida? No? Ah, bé! Miserable,
Eulàlia.
P.D. Benvolgut Coscu, per respecte a la teva mare no
reprodueixo la fotografia que has escampat sense pudor per totes les xarxes.
Misèria, Coscu.
