Aquest burro, tonto, totxo i sopes ha escrit això a l’ABC
amb motiu de la mort de Muriel Casals:
“Muriel Casals soñaba con ser heroína y mártir de la Cataluña liberada, y acabó atropellada por una bicicleta en Urgel/Provenza siendo además el único e improbable caso en que un ciclista no era el culpable en la reciente Historia de España. [...] ...las circunstancias mundanas de su muerte contrastan con la épica con que desafió a España, en un inevitable paralelismo entre la grandilocuente retórica del llamado «proceso» secesionista y sus aterrizajes tan forzados, y tan ridículos, en la realidad”.
La misèria que pot generar una persona sobre sí mateix és
inversament proporcional al nombre de neurones (actives) que té al cervellet.
Quan només se’n té una i a més és gandula, aleshores surten individus com en Sostres,
un espècimen humanoide que vomita estultícia per tots els porus i forats del
seu execrable cos.
Llançava Salvat-Papasseit “escopiu la closca pelada dels
cretins”. Doncs això.
