Després de què el tècnic del Girona, Raül Agné, engegués a pastar fang els simpàtics periodistes d'Osca a causa de voler contestar en català una pregunta feta en aquesta llengua, el club S.D. Huesca es va disculpar... Però no pas amb la digníssima postura del Raül, sinó amb els "medios locales"! La pobríssima actitud del club recolzant quatre arreplegats que es diuen periodistes, és absolutament condemnable, injusta i impròpia d'un país on el català també és llengua oficial. I pels tòtils d'Osca que no ho sàpiguen, el Raül és fill de Mequinensa, província de Saragossa, Aragó, Espanya.
Les demostracions de bel·ligerància a tot el què soni a català són, des de fa temps, inacceptables i cal que els nostres polítics prenguin la batuta en la defensa dels nostres drets polítics i que ens condueixin, sense embuts ni subterfugis cap a la independència definitiva del ròssec espanyol. Un dia rere l'altre només rebem que bufetades i encara els hem de pagar el beure.
Dons que es fotin! Que es quedin amb els toros i el castellano, amb la transición i la constitución; amb la una, la grande i la libre; que es fiquin on els càpiguen en Fraga, en Felipe, en Guerra i, sobretot, el pepa de l'Aznar, que des de que no du bigoti encara és més lleig.
Ja n'estic tip! Senyors polítics: demaneu al poble català els sacrificis que calguin per la independència; podeu estar segurs que els acceptarem i demostrarem als curts de gambals, a l'estultícia general espanyola, que en sabem molt més que ells i que no els necessitem per una merda; que som més treballadors i que ho sabem fer bé i que l'amor per la nostra terra ens fa invencibles.
Perdoneu, però m'he quedat descansat!
Visca Catalunya independent!
