dilluns, 17 de novembre de 2014

La rebequeria de de Carreras

El professor Joan B. Culla, brillant i encertat sempre, fa un retrat de certs individus que han convertit el debat català en un fangar. Diu el professor Culla que el fet d’empastifar la opinió política “no es limita a determinats polemistes de barra de bar”, sinó que “també té expressions d’alt nivell acadèmic”. Centra el seu raonament en l’inefable Francesc de Carreras i Serra. Al meu bloc he escrit diverses vegades sobre aquesta testa brillant.
Acceptant que no tot és aprofitable, Culla afirma que “no conec cap llibre favorable a la secessió que insulti els partidaris de la unió titllant-los en bloc de bojos, com ho fan amb el sobiranisme”. Quan hi ha unionistes com de Carreras, però, que escriuen sense engaltar contra l’independentisme, les coses canvien i no s’estalvien “El manicomio catalan” o “El derecho a delirar”. I que ho faci però tot un catedràtic en constitucional com de Carreras és certament descoratjador i em fa pensar que la discussió serena amb España és realment impossible. Que el senyor de Carreras pontifiqui amb el puro a la mà, displicent i perdonavides, afirmant que “Los catalanes no son un problema; los nacionalistas que se han apropiado desde hace años de la Generalitat sí lo son”, menyspreant les grans manifestacions dels darrers tres anys i els 2,3 milions de votants del 9N em sembla una poca-soltada indigna del personatge.