Si no del tot, una mica discrepo de la campanya #VotaréPerTu.
Jo en diria #També VotaréPerTu. Perquè en primer lloc i per descomptat, jo
votaré per mi. Perquè vull un país millor, una pàtria que mereixi ser estimada
i, sobretot, que m’estimi. Votaré per mi però pensant intensament i conscient en
el meu fill perquè ell és qui haurà de construir aquest país, aquesta pàtria
que nosaltres potser, amb sort, només albirarem. És a ell a qui he de donar les
armes que faci falta perquè la seva missió sigui un èxit. Per descomptat que l’acompanyaré,
i per començar diumenge, dia 9, tos dos anirem junts a fer de voluntaris suplents
a l’Institut Cirviànum de Torelló; a fer el què convingui. Però és a ell a qui correspondrà
la feina ingent de desprendre’ns de tot el pes que significa un Estat que només
ens vol pels quartos. Pels qui van lluitar i avui ja no podran votar, perquè ja
no hi són, tot el meu record i admiració, tot el reconeixement que mereixen: no
els oblidarem. Però siusplau, sobretot els qui teniu recança o por, mireu
endavant, no penseu tant en el món que voldríeu, sinó en el que es mereixen els
qui empenyen, els vostres fills, néts, besnéts. Lleguem-los la possibilitat d’un
país ben nou.
