Aquest estiu vam estar a Samper de Calanda que, malgrat el
seu cognom (Calanda), està a més de 50 km de la vila Buñuel. És d’aquelles
coses curioses, com santa Eugènia de Berga i Berga que estan a més de 60 km de
distància l’una de l’altra. Sempre m’ha fet pensar en desconnexió, en l’alegria
d’algun manaia que posant noms apel·lava a desconeguts lligams. Deia que vaig
caminar pels carrers de Samper, endreçats i nets, coronats per una església descomunal
que ho domina tot.
De Samper de Calanda n’és fill Andreu Mayayo, catedràtic d’història,
ex-dirigent del PSUC i d’ICV, ex-alcalde de Montblanc i tertulià professional i
prolífic. Em cau a les mans un article seu publicat a la revista Treball, una herència del PSUC que ICV
explota per romanticisme pur i dur. I és precisament l’article que Mayayo
titula “Història sagrada i romanticisme”, on critica l’eslogan “La història ens
convoca”, que em furga l’orella. Diu doncs Mayayo: “La Història -si no és la Història Sagrada- no ens convoca a res”.
Ah, no? Galdosa afirmació, dita així. És com si jo ara deixés que els àngels no
tenen sexe perquè no els hem vist l’entrecuix. I perquè la Sagrada sí i la
civil no? Em pregunto jo, pobre estúpid. Em sembla gratuït l’article sencer,
ple d’afirmacions sense justificar, tòpics i invectives sense fonament dites a
l’albir del millor postor. Quan persones cultes, catedràtics que hauran d’examinar
futurs doctorats, malmeten moviments socials, ciutadans, aplicant-los el
reduccionisme propi dels ignorants, em preocupa: ell no pot qualificar el 9N de
“volada de coloms”.
Tot això passa quan un hom viu al núvol (no pas al núvol dels
internautes) i es mira les coses des d’una distància tan gran que, en lloc de de
donar-li perspectiva, el torna miop i amb prou feines distingeix el melic de la
punta de la fava. És com contemplar el món des de l’església de Samper situada
allà, en un lloc que sembla tan alt que produeix la il·lusió de visió total,
però que en realitat no ens permet veure ni Calanda ni Híjar, que és només a
5km. Així ens va Sr. Mayayo. Ah, i no es preocupi, que a vostè tampoc l'enterraran al Fossar, al de les Moreres vull dir.
