Esperava d’Oriol Junqueras més qualitat política. Em sap
greu escriure-ho. Com li han dit des de diverses bandes, qui aspiri a governar
no pot demanar a qui governa que desobeeixi la llei. Qui em coneix, o em
llegeix, sap de la meva insubornable passió per la independència del meu país,
una voluntat per la qual faré el què la meva pobra aportació pugui donar. Per a
ser un bon governant cal ser un estratega amb el cap molt clar i ben moblat,
fred, calculador i, imprescindible, evitar ser un bocamoll. I crec,
sincerament, que cridar a la desobediència civil, ara, és una pífia monumental.
Necessitem legitimitat, perquè sinó el món no ens creurà i la feina ingent que
han fet l’ANC i Òmnium quedarà en no res. La única desobediència que els
catalans podem cometre és la declaració unilateral d’independència, però ara no
toca. Quan la comunitat internacional vegi que ho hem intentat tot per votar i
que l’Estat espanyol no ens ha deixat, que mitjançant unes plebiscitàries
haguem manifestat la nostra indomable voluntat i, sobretot, la nostre
indestructible unitat en l’idea de país, només aleshores serà el moment de
separar-nos, tan si la seva llei vol com si no, de qui no ens permet viure en llibertat.
Mentrestant ens toca aguantar, perquè la voluntat 1.800.000
catalans no es pot llençar a fer punyetes només per marcar paquet. Calma i,
sobretot, unitat Junqueras. Nosaltres, el poble, ja ho vam demostrar el dia 11
a la “V”, ara us toca a vosaltres i amb aquestes impertinències no anirem
enlloc.
