dijous, 6 de febrer de 2014

Susana Díaz

Felipe González ha tornat reencarnat en dona: Susana Díaz! Quin ensurt quan vaig sentir-lo amb veu femenina i aquí a Catalunya, dient que Mas s’ha begut l’enteniment amb tot això de l’independentisme. El seu accent, la seva gesticulació, les seves formes... tot igual! Em vaig endur un bona sorpresa. Quaranta anys de democràcia per ser allà on érem.
Dit això (era broma...), em sorprèn aquesta argumentació que usen els polítics contraris a la consulta, com na Susana, quan diuen que no es pot “obligar a decidir”. A veure, que no són adults aquesta gent, que no han après res de la vida? Perquè la vida, senyora Díaz, és això: prendre decisions cada dia, un darrera l’altre. A la feina, a casa, en la vida personal, en la pública i fins i tot quan anem a comprar unes sabates, ens obliguen a decidir! I ara ens ve a explicar que no es pot “obligar” a la gent a decidir? Si és que no es tracta d’una obligació, sinó d’un deure i un dret que exerceixen les persones adultes. Potser és que la senyora Díaz no vol haver de decidir: quina mandra, potser m’equivoco, que no m’atabalin, no em convé. Així ens va: una democràcia de la “señorita Pepis” que no vol haver de decidir.