dijous, 13 de febrer de 2014

Escenaris per després d’una victòria

Sento aquest matí unes declaracions que dirigents del Banc Sabadell feien ahir a la City de Londres “per a tranquil·litzar els mercats”. Deien que, en les seves previsions, no hi ha cap escenari que contempli la independència de Catalunya. Doncs mal fet. Si jo fos accionista d’aquest Banc els clavaria una estirada d’orelles per mals gestors. Des del moment en què una possibilitat real –dos milions de catalans a la cadena, enquestes, etc.– pot afectar els meus projectes econòmics, tinc la obligació tècnicament moral d’incloure-la en els supòsits de futur. Perquè si no faig un flac favor a la companyia.
La possibilitat d’una Catalunya independent ja no fa riure ningú, ni a España, ni a Europa ni al món. Capçaleres de diaris influents en el món financer li han dedicat articles, estudis i reportatges més o menys encertats. N’han parlat governs de primera línia i governants influents. La FAES mateixa hi dedica esforços ingents, el cap visible de la patronal excreta auguris malvolents i don Mariano s’excusa.

Si és veritat que Banc Sabadell no té presents aquestes i altres veus, ja em perdonaran: mereixen ben poca confiança.