dilluns, 24 de febrer del 2014

El "follonero"

No vaig veure el programa de Jordi Évole sobre el cop d’estat del 23F, i me n’alegro. Hi ha persones que tenen la sort i la intel·ligència de saber llegir la vida, i les oportunitats que aquesta els ofereix, i esdevenen referents. Arriben a quotes altes de professionalitat i seriositat, de manera que la ciutadania “se’ls creu”. Aquest estat però, no ve de gratis i cal que el personatge en qüestió estigui a l’alçada. La seva evolució personal cap a l’excel·lència demostrarà al final la seva intel·ligència i sobretot la seva capacitat d’arribar a la saviesa. Quan aquesta persona sucumbeix a l’adulació, quan creu haver arribat al cim i només és a les beceroles, aleshores esdevé un pobre ninot del seu personatge.
Jordi Évole mai ha estat un professional que em mereixés tota la confiança. Malgrat que he valorat la seva valentia en molts dels seus reportatges, sempre hi he trobat a faltar quelcom que se m’escapava: al final dels seus informes, de les seves entrevistes, sempre em mancava alguna cosa. Ara, després d’aquest espantall, em sembla veure que el compromís personal és el que Évole no hi posa, sempre ambigu, nedant entre l’oli i l’aigua.
Per acabar, en referència al programa en sí, dir-li que no cal que cap cervell superior em vingui a dir que em poden enredar: a la meva edat i amb la meva experiència em dol que aquest mocós vulgui tractar-me de beneït. Ara, haurem d’esperar al final perquè ens digui: tontos, que era mentida! I perquè ens ho hauríem de creure? Perquè ho diu ell? En definitiva, la imatge que Buenafuente va donar a Évole és el que em queda: el “follonero”, el personatge que crida i brama i que desapareix quan el merder s’emmerda.