dijous, 13 de març de 2014

11M

Aquestes ratlles van dedicades als mitjans de comunicació que, per terra, mar i aire ens informen cada dia. Ja està, ja s’ha acabat. La commemoració de l’11M ja està fora de focus. Cap portada, cap editorial, cap més fotografia. Fins d’aquí a deu anys, o cinc, depèn del moment polític. Aleshores tornareu a treure l’espantall de l’armari i, apa, ja tenim portada. Això vol ser una crítica sense atenuants als mitjans pel tractament que s’ha donat al fet de que fa 3650 dies 192 ciutadans van perdre la vida en un atemptat esgarrifós. Un grapat de beneits, en nom d’Al·là, van fer esclatar bombes en trens replens de gent que anava a treballar, o a estudiar, o al què sigui.

M’ha sorprès la manca total de sensibilitat; tothom s’ha deixat portar per lo més fàcil: talls de veu de víctimes, entrevistes a supervivents; altres talls de la patuleia política encapçalada per Aznar i el miserable d'Acebes; testimonis plorant, policies i bombers recordant. I, sobretot, imatges i més imatges. De veres pensen els mitjans que això és recolzar els familiars de les víctimes? Pilar Manjon, a qui vaig veure molt tocada, ho repeteix a cada entrevista que li fan: sisplau, deixeu-nos tranquils, prou de recordatoris cruels. Però ningú no li fa cas i continuareu una vegada i una altra, no pas contribuint al record, sinó furgant en el dolor. Certament penós. Penseu-hi.