He passat una setmana a Sena de Luna un poble petit de la muntanya
lleonesa, a Babia, allà on es perdien els reis de Lleó quan no volin saber res
de les coses de govern. Cims no gaire alts, severs, pelats, temperatura
moderada i, sobretot, no gaire fauna humana. Com per tot arreu, la Junta de la
comunitat fa propaganda de les seves obres públiques i planta cartells arreu.
Diuen “Junta de Castilla y León” a dalt ben gran, i a sota l’obra que paga.
Molts d’aquests cartells han estat alterats i han tatxat lo de Castilla deixant
veure només “Junta de León”. La cosa fa pensar, més enllà de qualsevol i
impensable deriva independentista, que als lleonesos no els fa gaire gràcia
pertànyer a Castilla. De fet, cal pensar que León va conservar una bona part
dels seus furs fins el 1833, que és quan Castilla va imposar les “provincias”.
No he vist ni escoltat cap crítica a España, la qual cosa em porta a pensar que
els problemes territorials dels pobles
ibèrics és Castilla, com a conqueridora imperialista dels altres
territoris que conformarien la nació espanyola. Potser s’hauria d’aprofundir més
en la premissa, però com a tesi potser valdria la pena desenvolupar-la. Ho
deixo per sociòlegs i historiadors.
També m’he preguntat perquè carai no queden ni
castells ni muralles a León. Corres per Castilla i n’hi ha a pilons, gairebé
cansen. Deu ser que Castilla els va derruir per evitar aixecaments? Solament
uns llenços dels murs que protegien Astorga són encara visibles, presidits per
un palau episcopal atribuït a Antoni Gaudí. Barroeries de la història.
