De nou amb Xavier Amor

Examino amb curiositat –i una certa morbositat, ho reconeixo– el blog de Xavier Amor, alcalde actual de Pineda i descobreixo diverses peculiaritats d’aquest home jove. De primer, que va estudiar poquet; no veig en la seva biografia que hi hagi cap referència a una formació concreta. També veig que als 23 anys ja va “entrar” a l’ajuntament a les eleccions de 1999. D’aleshores ençà s’ha dedicat exclusivament a la política local i no ha tingut ja cap més contacte amb el món laboral. Lo dels estudis em patina una mica, no els considero imprescindibles, però sí avaluables: entre dos candidats amb les mateixes qualitats humanes i naturals, m’estimaria més el que aportés formació. En definitiva, no tinc gens de titulitis. Em preocupa en canvi que no tingui formació laboral, que hagi treballat poc al mercat civil del treball; 5 o 6 anys no són res. És preocupant perquè aleshores se li acuden frases com aquesta: “Avui he sortit al carrer a lluitar perquè quan els nens tinguin la meva edat no ho hagin de fer”. És bonic dir això. És alternatiu, és sostenible, és femení, diria. Fer al·lusió als nens havia estat pels polítics un recurs retòric redundant, però l’han esterilitzat tant que ara ja no fan gràcia ni té efecte: ara fan por. I aquest és l’origen de la meva preocupació: la frase, estrafolàriament tòpica i utòpica, és pròpia d’aquell individu que no sap de la missa meitat de tot allò que ha passat, passa i passarà al món del treball. Del combat constant pels drets, uns drets que el mateix socialisme català ha permès que trepitgessin impunement les elits empresarials. Sense un gram de lluita, han permès que tot allò pel què va lluitar el seu pare –el pare del senyor Amor– se n’hagi anat al carall. Una porqueria de sindicats, amb la callada dels polítics dits “d’esquerres i progressistes”, ens ha dut a la indefensió i l’esclavatge del s. XIX.

Per això, Xavier Amor fa discursos buits, sense propostes ni concrecions, com el que publica al  seu compte de facebook (si teniu temps llegiu-lo) on pretén fer-se el renovador del PSC i parla del “catalanisme progressista” (collons quina mania amb la parauleta!). I és que deixa anar això: ”ens mou és la vocació sincera de servir els ideals de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la justícia social, i treballar pel progrés de les catalanes i els catalans dins l’ampli marc del catalanisme polític”. Més tòpic, més industrialitzat, més demagog, més estúltic... impossible. Salut i que li aprofiti senyor Amor; de polítics com vostè n’hi ha com les maries: fins i tot a les escombraries.