M. Àngels Pagès Calvet, en una carta a La Vanguardia del dia
11.07.2013, parla de l’ensenyament separat per a nois i noies i diu(sic): “En una societat en què hi ha llibertat cal
que hi puguin haver models educatius diferents perquè cadascú pugui triar el
que li sembla més adequat a les seves preferències personals”. Invoca la llibertat per satisfer les preferències
personals? Doncs no és això, no va per aquí. Si la societat cal que dediqui
recursos a construir models educatius segons els gustos de cadascú la crisi va
per llarg, i no em refereixo solament als econòmics. Com a societat tenim la
obligació d’educar els nostres fills segons models acceptats per la majoria, i
qui no se senti prou satisfet sempre els pot educar a casa o buscar en l’oferta
privada. Aquests països “avançats” que esmenta, i que jo no sé quins són, estic
segur que fa només 10 anys s’estiraven els cabells només de pensar en separar
per sexes. Em pregunto: quant trigaran a adonar-se que va ser un error tornar a
la discriminació? Quant a la validesa científica, que em permeti dubtar-ne la senyora
Pagès, perquè si es basen solament en les notes obtingudes hauríem de recordar
que no solament de resultats, alguns ben galdosos, viu la humanitat. Per
acabar, demanar una cosa: no invoquem el nom de la llibertat en va.
Pensem-nos-ho, perquè costa molt de mantenir.
