dimarts, 9 de juliol de 2013

De mentides i documents

Las mentiras no se documentan”, diu la senyora María Dolores de Cospedal. Curiosa frase aquesta, que es refereix a la darrera aparició de papers de Luis Bárcenas. Em sembla un intent vacu de fer una frase eminent, històrica. Potser és més aviat histèrica, perquè si l’analitzem no afavoreix gota la seva finalitat, que no és cap altra que la d’allunyar sospites sobre el seu partit. Si és cert que les mentides no es documenten, deu ser que la veritat si? O sigui que com que del que diu el Luis Bárcenas hi ha documents, d’això s’infereix que el que diu aquest senyor és veritat. O sigui que: mentides documentades és igual a veritats.
Senyora de Cospedal, qualsevol tresorer intel·ligent documenta tot, absolutament tot el que es mogui a la caixa d’una entitat, sigui negre o no: és una assegurança pel comptable. La prova la tenen a casa seva. Bárcenas, un gat vell, sabia que en un moment o altre, perdria la confiança dels seus superiors i va documentar i guardar bé tots els moviments que li ordenaven. Així, en el cas de defenestració amistosa, els papers continuarien dormint al fons d’alguna caixa forta. Si la cosa es posava malament, llibretes, apunts, extractes i demés li servirien de para-xocs. El PP no ha estat diligent, s’ha enfrontat al dimoni, i el banyeta no perdona.

Publicat a La Vanguardia, 09.07.2013