“Las mentiras no se
documentan”, diu la senyora María Dolores de Cospedal. Curiosa frase
aquesta, que es refereix a la darrera aparició de papers de Luis Bárcenas. Em
sembla un intent vacu de fer una frase eminent, històrica. Potser és més aviat
histèrica, perquè si l’analitzem no afavoreix gota la seva finalitat, que no és
cap altra que la d’allunyar sospites sobre el seu partit. Si és cert que les
mentides no es documenten, deu ser que la veritat si? O sigui que com que del
que diu el Luis Bárcenas hi ha documents, d’això s’infereix que el que diu
aquest senyor és veritat. O sigui que: mentides documentades és igual a
veritats.
Senyora de Cospedal, qualsevol tresorer intel·ligent
documenta tot, absolutament tot el que es mogui a la caixa d’una entitat, sigui
negre o no: és una assegurança pel comptable. La prova la tenen a casa seva.
Bárcenas, un gat vell, sabia que en un moment o altre, perdria la confiança dels
seus superiors i va documentar i guardar bé tots els moviments que li
ordenaven. Així, en el cas de defenestració amistosa, els papers continuarien
dormint al fons d’alguna caixa forta. Si la cosa es posava malament, llibretes,
apunts, extractes i demés li servirien de para-xocs. El PP no ha estat
diligent, s’ha enfrontat al dimoni, i el banyeta no perdona.Publicat a La Vanguardia, 09.07.2013
