dimecres, 10 de juliol del 2013

La presumpció d’innocència dels polítics

Sento Francesc Homs en l’entrevista que li fa el Manel Fuentes a CatRadio. Li pregunten per l’aparició de nous papers al cas Bárcenas, i ell evita pronunciar-se sobre les conseqüències fent ús de la presumpció d’innocència. Crec humilment que s’equivoca. Aquesta figura és un dret reconegut arreu del món lliure i pressuposa que ningú és culpable fins que la justícia no ho demostri. Impecable. Ara bé, els polítics l’usen per tirar pilotes fora i justificar permanències injustificables. Que una persona dimiteixi del seu càrrec públic per una imputació, malgrat ser innocent, no significa que sigui culpable, sinó que és conscient que com a servidor del poble no pot continuar exercint les seves funcions. Malauradament, això pot estroncar carreres brillants, però penso que la noblesa d’un gest com aquest dignifica a qui el fa. La setmana passada Narcís Clé, responsable del Servei Català de Tràfic a Girona ens va donar un exemple d’aquesta actitud, en dimitir immediatament després de ser enxampat circulant a 160 km/hora. D’aquest cas no se’n parlarà mai més, perquè la gent considera que “ha fet el què havia de fer”. El mal és quan algú no dimiteix ni que el matin; aleshores, l’encausat s’enquista a l’opinió pública i crea allò que coneixem com “judicis paral·lels”, injustos evidentment, però provocats per aquesta classe política l’objectiu de la qual no és altre que mantenir-se a la cadira fins que es podreixi. Així els va.