Sento Francesc Homs en l’entrevista que li fa el Manel Fuentes
a CatRadio. Li pregunten per l’aparició de nous papers al cas Bárcenas, i ell
evita pronunciar-se sobre les conseqüències fent ús de la presumpció d’innocència. Crec humilment que
s’equivoca. Aquesta figura és un dret reconegut arreu del món lliure i
pressuposa que ningú és culpable fins que la justícia no ho demostri.
Impecable. Ara bé, els polítics l’usen per tirar pilotes fora i justificar
permanències injustificables. Que una persona dimiteixi del seu càrrec públic
per una imputació, malgrat ser innocent, no significa que sigui culpable, sinó
que és conscient que com a servidor del poble no pot continuar exercint les
seves funcions. Malauradament, això pot estroncar carreres brillants, però penso que la noblesa d’un gest com aquest dignifica a qui el fa. La setmana
passada Narcís Clé, responsable del Servei Català de Tràfic a Girona ens va
donar un exemple d’aquesta actitud, en dimitir immediatament després de ser
enxampat circulant a 160 km/hora. D’aquest cas no se’n parlarà mai més, perquè
la gent considera que “ha fet el què
havia de fer”. El mal és quan algú no dimiteix ni que el matin; aleshores,
l’encausat s’enquista a l’opinió pública i crea allò que coneixem com “judicis
paral·lels”, injustos evidentment, però provocats per aquesta classe política l’objectiu
de la qual no és altre que mantenir-se a la cadira fins que es podreixi. Així
els va.
