diumenge, 21 de juliol de 2013

Ardor guerrero

Quan busco informació sobre el Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación del regne d’España em trobo amb més d’una sorpresa. Primer, que es diu així: José Manuel García-Margallo Marfil. Marfil, no havia conegut mai ningú que es digués així. Després, tot buscant una imatge seva per a il·lustrar aquesta filípica, posant el nom de Garcia-Margallo al Google, em surt aquesta portada de l’¡Hola! I, com que m’ha fet gràcia, l’he elegida. Però el què m’ocupa no són les curiositats ministerials, sinó una frase que va deixar anar ahir en unes declaracions a la TV: “serien incalculables els diners que ha perdut (Mariano Rajoy) entregar la seva vida al servei d’España”. Diu, el ministre, que com a registrador de la propietat, n’hauria guanyat molts més. Pel que fa als diners, don Mariano, Bárcenas i Hisenda ho sabran. Però quan a “entregar la seva vida” m’ha sonat a frase casernària, tronada, fora d’època i m’ha vingut una estrofa del Himno de la Infanteria Española que em van fer aprendre a la mili: “Si al caer en lucha fiera / ven flotar victoriosa la Bandera / ante esa visión postrera / orgullosos morirán”. Collons, que fort! No res, home, és evident que Rajoy està lliurant una “lucha fiera” per mantenir-se a la cadira, ara bé que morirà defensant aquesta cadira ja en dubto molt. Potser hi deixarà la vida política, però la física, ja us asseguro jo que no: que tot té un límit.