dilluns, 3 d’octubre de 2011

Pietat, Manel!

Cada matí, a les vuit en punt, el Manel Fuentes em burxa l’orella amb l’editorial del seu programa El Matí, a Catalunya Ràdio. Invariablement, des de fa mesos, ens plantifica la crisi davant del nas amb una visió més aviat apocalíptica. No vull pas dir que sigui irreal, ben al contrari crec que no estem per tirar coets. Essent com és un programa de gran audiència, la seva veu arriba a tots els racons del país i té un pes important en la formació de l’opinió pública del nostre territori.

Jo li demanaria una mica de pietat: escoltar, just llevar-te, mentre esmorzes, que estem amb merda fins el coll no és la millor manera de començar el dia. Torno a dir que la situació és greu i que cal ser-ne conscient per tal de posar l’esforç individual i col·lectiu necessari per a sortir-ne, però no cal que l’anàlisi sigui sempre des de l’òptica negativa. Potser fóra interessant, ni que sigui de tant en tant, que el Manel ens donés una mica de llum, i no pas sempre fum, quan ens desvetlla a l’hora d’anar a treballar. Jo crec que el país li agrairia. Hi ha molta gent que ens llevem per treballar, malgrat totes les dificultats que cada dia ens entrebanquen, que hi posem il·lusió i ganes, que estimem el país i volem tirar-lo endavant; ni que sigui per orgull.
Agrairia, Manel, una mica d’optimisme i commiseració, sinó pel poder pel poble, i que ens ajudis a sortir de casa amb un somriure a la cara. La cara de pal, pels derrotats.