No discutiré ara l’ambigüitat de la paraula autèntic, però si entenem per autèntica que és conseqüent, fet i fet no ho és gens quan diu haver deixat la política activa i es dedica a fer entrevistes com la d’avui. Quan un hom deixa la vida pública política, no concedeix aquesta mena de converses en les quals, és evident, es dedica a fer política de primer nivell. Avui mateix declara a Terra Noticias (sic): Además, ha dicho que no se esperaba que presentaran su dimisión tres magistrados del Tribunal Constitucional y ha recordado que este tribunal revocó la sentencia contra Bildu que había dictado el Supremo. 'Para esto podrían haber dimitido antes de la sentencia, nos habrían hecho un favor a todos', ha asegurado. Són unes declaracions antidemocràtiques en essència, doncs negar el dret a existir de Bildu és negar la paraula al 30% de la ciutadania basca, que ella pretén fer-nos creure que defensa. Això no tan sols no té res d'autèntic, sinó una falsedat insultant.
I segueix: A su entender, se ha dado un 'paso atrás como los cangrejos' cuando se estuvo a punto de 'tocar con los dedos la derrota', ya que se ha cambiado 'el verbo derrotar por negociar' con ETA, a la que 'le han salido gratis los 857 asesinatos'. Derrota. Una paraula temible. Derrota és sinònim d’humiliació, i en conseqüència de la perpetuació de l’odi i el rancor, que al capdavall fan més mal que la pròpia guerra perquè tendeixen a allargar-se en el temps fins a enquistar-se. Ningú discutirà que la senyora San Gil ha derrotat un càncer, però per aquest motiu hauria d’haver après que qualsevol ésser humà és susceptible de ser perdonat, fins i tot ella mateixa.
Finalment, diu: San Gil ha querido dejar claro que 'para nada' tiene previsto dejar San Sebastián después de que Bildu se haya hecho con la alcaldía y ha indicado que ahora 'hay mucha gente pensando' qué van a hacer con ese alcalde. 'Intentaremos cambiar el alcalde, que es mejor', ha apostillado. Doncs potser fóra millor que deixés governar als qui s’ho han guanyat a les urnes, i que no es posés a conspirar. Que s’esperi quatre anys, que presenti un programa millor que el de Bildu i així potser, solament potser, guanyarà. Mentrestant, que procuri reflexionar sobre la seva autenticitat.
Per tots aquests motius, qualificar “d’autèntica” la senyora San Gil, en el to empleat, és d'una papanateria certament destarotada. La postura irreductible i intransigent d’aquesta senyora tan autèntica no mereix gens de confiança i allunya Euskadi d’una pau vertadera i generosa; per part de tots. Senyora San Gil, quedi’s a casa a cuinar (vostè mateixa ho ha dit), i senyora Coppulo porti’ns al programa gent de pau.
