Només escriuré una vegada sobre Messi i
prou, i serà per defensar-lo del munt de bocamolls que s’han dedicat a
deixar-lo més verd que la menta els darrer dies: no teniu vergonya!
Aquest home menut i juganer, que sense
cap esforç aparent és capaç de fer el que vol amb la pilota ha donat més dies,
i anys, de glòria al barcelonisme que cap altre; ni en Kubala. Els qui tenim
una edat vam viure molts i molts anys en que l’únic equip que hi havia a
Espanya era el Madrid. Un any rere l’altre, amb les ajudes que vulgueu, els
blancs es proclamaven campions de tot, mentre els culés s’havien de conformar
amb campionats de segona línia. Fins que un marrec va sortir a la tele dient “recorda’m”
no va parar de guanyar títols, i sempre ha demostrat una professionalitat, un
sacrifici i una dedicació com pocs jugadors han fet. Diuen alguns que si no
hagués estat per companys com Xavi o Iniesta ell no hagués arribat tant alt;
potser sí, però del que estic ben segur es que ni Xavi ni Iniesta ni tots
plegats hagueren fet el mateix sense Messi.
L’acusen de pessetero. Sí, vol
guanyar diners i defensa, com faríem tots, els seus interessos i si ha cobrat
una pasta gansa és perquè tots ho hem vist “normal”: el millor jugador del món
i de la història –fins ara– ha de cobrar “anormal”. Algú pensa que encara hi ha
jugadors al món que juguen per amor als colors? Au, home, que ja ens afaitem.
És mentida, tots juguen per diners i per qui més els paga. Qui cregui el
contrari, que s’ho faci mirar.
El Lionel Messi té el cap ben moblat. En
totes, totes, les entrevistes que li he sentit sempre ha estat mesurat i prudent,
mai ha aixecat la veu ni ha rondinat. Les seves opinions tècniques són de
sentit comú i no les ha utilitzat mai com a crítica, sinó com una aportació a l’equip
i pel seu bon funcionament. Fins que se li han acabat els torrons d’aguantar
imbècils i curts de gambals com en Bartomeu, o els darrers dos entrenadors, i
ha esclatat pel fracàs d’un no-projecte, no se li ha sentit dir ni mu.
Alguns argumentaran que dirigia el vestuari per la porta del darrera. Només puc
dir que no m’ho crec. Que hi té un pes específic molt gran em sembla evident i
normal: és el millor. I en tot cas, no n’ha fet mai ostentació.
Per acabar, refregar per la cara dels savis
de Vilatrista la humanitat d’aquest noi. És dels pocs que s’ha escoltat la
família de més a prop: la dona i els fills. Ell mateix va explicar l’arrelament
que la mainada sent pels amics i companys bque tenen, com un d’ells plorava
només de pensar que havien de deixar Barcelona. I per part d’ell no, no és fer
el ploramiques, no és posar els fills d’excusa per fer-se enrere: en Messi no
ha plorat mai i no ho farà ara.
Koeman és un home seriós, que coneix el
barça i el barcelonisme, un home amb una idea d’equip clara i diàfana que és
capaç de tornar el barça als seus millors moments. Però li caldrà ajuda i
confiança per portar endavant un projecte que no és per aquest any, potser. Per
poc que sàpiga dur les coses pel bon camí, que l’equip torni a creure en ell
mateix, tenim Messi fins al final. Perquè per damunt de tot Messi és un professional,
un guanyador ambiciós a qui els seus companys no han recolzat els darrers anys.
Si guanya títols, Messi no marxarà mai.
Per acabar, que es facin eleccions, o
que triomfi la moció, però que fotin fora d’una vegada aquesta junta amb el
baboia del president, un personatge nefast que ha dilapidat en quatre dies tot
el capital econòmic i esportiu de barça. El regal enverinat d’oferir el seu cap
si el crac es quedava, Messi, intel·ligent com sempre, no el va acceptar. Hi ha
massa coses obscures en aquest home a més de la mala gestió, coses que no sé si
són veritat o no, però “cuando el río suena...”; i si hi hagués justícia
de veritat que investigués potser les coses no haurien arribat aquí. A cagar a
la via tots plegats, i amb cagarrines!
Els qui us heu passat quinze dies maleint
i menystenint en Messi i que –en comptes de rectificar com ha fet ell
donant-vos una lliçó– ho continuareu fent us ho haureu de menjar amb aquell
tubercle que va venir d’Amèrica, com en Messi, perquè ell tornarà a demostrar
que és el millor i que és, per damunt de tot, un professional de cap a peus. I
si no, espereu-me a la cantonada.
