dimarts, 29 de setembre de 2020

El discurs de l’Alcalde (de Torelló)

L’Alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, ens ha renyat a tots els convilatans pel nostre mal comportament davant de la pandèmia. Ho ha fet a través d’un vídeo on, de fons, es poden veure diferents símbols torellonencs: els gegants, un anunci del festival de cinema, una mena de bitlla i un llibre on a la portada es pot llegir Roca-pre-vera. El discurs dura poc més de dos minuts i el podeu veure i escoltar a l’enllaç L’alcalde de Torelló s’adreça novament als veïns amb motiu de la pandèmia.

Ens parla el nostre Alcalde d’un (un) agent Covid que vetlla per nosaltres rastrejant contagis i contagiosos, però que li fa pena l’agent perquè la seva feina és endebades: els ciutadans no en fem cas. D’aquí ve, de la desobediència, que persones que han estat citades per fer proves del Covid no siguin a casa quan les truquen per efectuar l’analítica. De nou, som els ciutadans els que en tenim la culpa. També ens avergonyeix quan ens diu que no respectem les mesures bàsiques: mascareta, distància i neteja. No s’està d’etzibar-nos que tampoc ho fem bé en les reunions d’amics i familiars, on relaxem les mesures. Finalment, fa al·lusió a la intervenció de la policia en trobades de “botellón” de grups de joves, culpables també. Fins aquí els retrets que el nostre batlle ens fa a tots omplint-nos de culpa, malalts de la nostra inconsciència. Molt bé.

Avui mateix llegeixo al diari que a Manlleu el contagi ha crescut i molt, però també que el 74% dels espais a les escoles catalanes no són els adequats, simplement perquè no n’hi ha d’espai malgrat els esforços de pares i professors. També que el sistema per sol·licitar entrevistes per avortaments via internet no ha funcionat, i hi ha moltes dones que perdran el termini per acomplir la seva necessitat. No diguem res dels milers d'operacions ajornades, que repercutiran en la salut dels pacients de forma irreversible. Molts CAP que es van tancar, no han estat reoberts i els pacients no poden contactar amb el seu metge de capçalera, amb l’angoixa que això suposa per a pacients greus.

Potser és que el professorat no ha fet un esforç “imaginatiu” –com els demanava l’inefable conseller Bargalló als mestres–. Ja em dirà aquest geni de la gestió com s’adequa un espai que no existeix. D’on no n’hi ha no en raja, per molt bona voluntat que hi posem. Les dones que han decidit avortar, que de per ella mateixa ja és una decisió dolorosa, encara han de suportar la ineficàcia de l’administració i dels seus funcionaris –molts encara són a casa, no treballen i se’n van de vacances– en un procés que té data de caducitat. Una situació indescriptible que hauria d’avergonyir els seus responsables. Al CAP, per a obtenir una cita mèdica, t’hi has de trencar les dents i passar mil i un filtres, molts d’ells controlats per administratius que no tenen cap coneixement mèdic. Aquests processos no s’entenen per molt que t’ho expliquin. Em posaré a mi com exemple. A principis del confinament em van telefonar del CAP per dir-me que l’analítica que tenia programada no es podria fer (mes de març) i que ja m’avisarien quan fos possible. A hores d’ara, sis mesos després, el més calent és a l’aigüera i ningú, des del CAP, n’ha cantat ni gall ni gallina, tothom mut, s’han oblidat de mi, i de tants d’altres. Si tinc alguna malaltia que s’havia de diagnosticar a partir de les anàlisis, o bé ja se m’ha curat, o bé deu fer la seva via i ja en sentiré a parlar.

No, benvolgut Alcalde de Torelló, no és propi de l’autoritat més propera renyar ostentosament els seus ciutadans mentre l’administració no posa els recursos necessaris per complir la normativa que ella mateixa ens imposa. No és just lloar la feina d’un (un) agent Covid, mentre es menysté l’esforç de tota la comunitat, acusant-nos directament de no respectar la norma. No, no és just que no es valori la gran tasca que mestres i pares han fet a les escoles, quan les plantilles són les mateixes que en un curs normal i que els espais no són de goma. També se’ns pica el crostó per no ser a casa quan des del CAP es dignen trucar-nos per fer una prova. Potser ningú no sap, i a ningú no interessa saber-ho, a què s’han vist obligats a fer aquests malcreients. Perquè per solucionar un problema cal conèixer-ne l’origen, i això... ai que costa! Cert, el CAP no troba el pacient a casa, que és on hauria d’estar, però nosaltres tampoc trobem al metge allà on hauria d’atendre’ns. Però és clar, la culpa és negra i no la vol ningú, i fot-li, que és de Reus. Ah, i si no creus, ves que no vinguin les forces de l’ordre i et clavin algun cop de porra per acabar-ho d’adobar.

Està molt bé que el senyor Alcalde ens recordi les normes, fins i tot que ens renyi si no ho fem prou bé, però no he sentit en el discurs del senyor Ortuño ni un polsim d’autocrítica ni la provisió de mitjans i mesures que facin possible l’acompliment. Tot és culpa dels ciutadans que volen reunir-se, tan sí com no, amb familiars i amics; dels inconscients que no duen mascareta i no es reten les mans amb un gel que ens malmet la pell. Nosaltres tenim la responsabilitat de complir amb tot el que ens manen, però cap autoritat hi posa una pela, no ja per facilitar-nos la vida, sinó els mínims indispensables, com ara l’espai per a les escoles.

Aquest és el mal de molts polítics d’avui, de tots sense distinció de color: mantenir-se lluny de la gent, que això només són problemes. Fan com els bancs d’ara, que quan hi entres sembla que ho facis a un bar sense ningú a la barra. Tots els “gestors” tancats, que no els vegin, estan ocupats; no contesten al telèfon, i quan has de fer una pregunta t’obliguen a una conversa amb una màquina estúpida. L’administració, també la local, es lluny del poble que l’ha elegit i ho demostren aquests discursos, que fets des de la bona fe imitant patums, no fan altra cosa que, acusant “la gent” del desori, rentar-se’n les mans, si més no aparentment, i ens deixen sols i conills davant la desgràcia. Ens podeu renyar, sí, però només quan vosaltres hagueu complert amb escreix. I per ara n’estem ben lluny.

P.D.: la setmana passada, l’escola de Els Pinetons de la Garriga es va inundar a causa dels 140 l/m2 que va deixar una formidable tempesta. Aquella mateixa tarda, pares i mestres es van posar a la feina i en van poder treure l’aigua que havia negat les aules. Van netejar el mobiliari i van deixar les instal·lacions en condicions perquè, l’endemà al matí, els alumnes poguessin tornar a classe. Potser en aquells moments el CAP va trucar algun d’aquells pares, potser no duien mascareta perquè treballar amb ella als morros és molt pesat; i tampoc es fan rentar amb gel en entrar i sortir de les instal·lacions i, segur, no van guardar cap distància. És una situació excepcional, diran alguns. Però el cert és que aquells pares i mestres van córrer el risc conscient de que podien contagiar-se, però va decidir assumir-lo per no interrompre de nou la vida dels seus fills. Potser alguns, o molts, en sortiran amb el Covid al damunt, però és que la vida, senyors administradors de la cosa pública, és un risc en sí mateixa i els humans considerem que val la pena corre’l. Serveixi d’exemple.