dimecres, 28 de novembre del 2018

Culpable


Un home, cinquantí, tornava a casa tard de la feina, ja era fosc i feia fred. Anava capficat: la seva dona, que havia estat operada recentment, havia patit una infecció a resultes de la intervenció i els metges no ho tenien gens clar. Al·lèrgica a certs medicaments, no admetia el tractament més adequat. Ni es va donar compte que uns quants metres més endavant caminava una noia; els seus ulls miraven però no veien. Com que ella era menuda i ell força més alt i anava apressat, la va atrapar en poques passes. Quan va arribar a la seva alçada, ella es va girar de cop i va fer un gest ràpid mentre disparava la càmera del seu mòbil. Arrencà a córrer immediatament i l’home, enlluernat pel flaix, la va perdre de vista de seguida. Va notar una picor al dors de la mà i es va adonar que hi duia un tall profund que sagnava abundantment. Va haver d’anar a l’ambulatori, on li van posar, punts i el metge i la infermera que el van atendre li van aconsellar que posés una denúncia. Però ell tenia altra feina a casa i altres preocupacions com per enredar-se amb l’administració i no va donar més importància a l’agressió. Potser una sonada.
No havien passat 12 hores que la guàrdia municipal ja era a casa seva i el duien detingut per “agressió sexual”. La noia sí que havia posat una denúncia i els guàrdies, amb la fotografia, l’havien reconegut immediatament. És persona coneguda a la ciutat perquè és directiu d’una empresa important. Va comparèixer davant del jutge, que se’l va escoltar, i va anar d’un badall de grill que no el fiquen en presó preventiva. Ara, el seu advocat, un bon advocat, li ha dit que ho té magre i que hi hauran de treballar molt. Aquest home, pare de família, cuidador de la seva dona, una persona “normal” s’enfronta a la presó per l’histerisme d’una dona. I encara més greu: en la seva declaració, ella diu que va actuar tal com li havien ensenyat en un curset de formació per a defensar-se de les agressions masclistes i que havia seguit al peu de la lletra les indicacions de la organització feminista a la que pertany. La ferida li havia fet amb unes tisores, una “arma” recomanada per la seva innocència.
Malgrat que el jutge se’l cregui en el judici, és evident que ja ningú se’l mirarà amb els mateixos ulls. Potser a la seva empresa li faran algun “suggeriment”. Potser la seva dona pensarà allò que en 30 anys de matrimoni ni se li havia acudit. Potser perdrà algun amic i, amb excuses educades li negaran l’entrada en organitzacions, clubs o associacions. Perquè tots, i totes, tenim tendència a la sospita. I si el condemnen?

ATENCIÓ: Aquesta és una història inventada. No s’ha maltractat cap animal. Qualsevol semblança amb un fet real és pura coincidència.