dijous, 3 de maig de 2018

Tranquil, serè i emocionat

Imatge extreta d'un vídeo publicat a la web de El Heraldo.
Avui el jutge Ricardo Javier González, autor del vot dissident en la sentència dels pocavergonyes de “la manada”, ha sortit al carrer davant de l’Audiència Provincial de Navarra per mobilitzar-se en favor de una “justícia independent i de qualitat”. A preguntes dels periodistes ha dit que no faria declaracions ni comentaris perquè “Yo solo hablo en autos y sentencias”. De tota manera no s’ha pogut estar de dir que se sent “emocionado por el apoyo recibido de amigos y compañeros”.
Em sembla bé: quan un hom la caga, és bo tenir el recolzament d’amics, com ara aquells que t’envien un whatspp que diu “sé fuerte, Ricardo”. Anima molt això, la veritat. Però em sembla que quedar-se “tranquil, serè i emocionat” quan milers de persones han sortit al carrer demanant la teva testa és, si més no, temerari. Temerari en el sentit que una persona, sigui jutge o campaner de sant Esteve de les Roures, que no és capaç d’analitzar perquè el tracten de tot menys de senyor corre el risc de malbaratar la vida i el seny.
Sempre he desconfiat dels jutges i de la justícia, no com a concepte sinó en la seva praxis. En la meva vida he vist aplicar la mateixa llei de maneres tan dispars que sempre m’ha fet l’efecte que era un digues el que vulguis que jo decidiré el que em doni la gana. Em posa els pèls de punta pensar que una persona et pot destrossar la vida només perquè penses diferent, perquè el dia de la sentència la dona li ha tocat el crostó o perquè mira tu quina feinada que tinc. El poder d’un jutge sobre les vides dels administrats és gairebé infinit, perquè pot ser fins i tot injust sense que ningú li passi comptes. I si n’hi passen, el corporativisme és tan neci que no ha de témer gran cosa. Els jutges no prevariquen, només s’equivoquen perquè, esclar, són humans.
Les sentències i l’actitud personal de representants públics com aquest senyor no contribueixen gens a millorar la percepció que tenim de les vistes  judicials. Quan un personatge a qui fins el seu ministre gosa desqualificar, que li demanen explicacions de la UE i fins de l’ONU es queda “tranquilo, sereno y emocionado” és que alguna cosa important falla.