 |
Imatge extreta d'un vídeo publicat a la web de El Heraldo.
|
Avui el jutge Ricardo Javier González, autor del vot dissident
en la sentència dels pocavergonyes de “la manada”, ha sortit al carrer davant
de l’Audiència Provincial de Navarra per mobilitzar-se en favor de una “justícia
independent i de qualitat”. A preguntes dels periodistes ha dit que no faria
declaracions ni comentaris perquè “Yo
solo hablo en autos y sentencias”. De tota manera no s’ha pogut estar de
dir que se sent “emocionado por el apoyo
recibido de amigos y compañeros”.
Em sembla bé: quan un hom la caga, és bo tenir el recolzament
d’amics, com ara aquells que t’envien un whatspp que diu “sé fuerte, Ricardo”. Anima molt això, la veritat. Però em sembla
que quedar-se “tranquil, serè i emocionat” quan milers de persones han sortit
al carrer demanant la teva testa és, si més no, temerari. Temerari en el sentit
que una persona, sigui jutge o campaner de sant Esteve de les Roures, que no és
capaç d’analitzar perquè el tracten de tot menys de senyor corre el risc de
malbaratar la vida i el seny.
Sempre he desconfiat dels jutges i de la justícia, no com a
concepte sinó en la seva praxis. En la meva vida he vist aplicar la mateixa
llei de maneres tan dispars que sempre m’ha fet l’efecte que era un digues el
que vulguis que jo decidiré el que em doni la gana. Em posa els pèls de punta
pensar que una persona et pot destrossar la vida només perquè penses diferent,
perquè el dia de la sentència la dona li ha tocat el crostó o perquè mira tu
quina feinada que tinc. El poder d’un jutge sobre les vides dels administrats
és gairebé infinit, perquè pot ser fins i tot injust sense que ningú li passi
comptes. I si n’hi passen, el corporativisme és tan neci que no ha de témer
gran cosa. Els jutges no prevariquen, només s’equivoquen perquè, esclar, són
humans.
Les sentències i l’actitud
personal de representants públics com aquest senyor no contribueixen gens a
millorar la percepció que tenim de les vistes
judicials. Quan un personatge a qui fins el seu ministre gosa
desqualificar, que li demanen explicacions de la UE i fins de l’ONU es queda “tranquilo, sereno y emocionado” és que alguna
cosa important falla.
