El “Tot Costa” és un programa esportiu –més que esportiu, culé– que cada dia a les 7 de la tarda
presenten Jordi Costa i Sònia Gelmà. Ja es veu que el títol no és un acudit brillant,
jugant amb una expressió de Pep Guardiola i el cognom del presentador. En
començar l’emissió, la Sònia llegeix notícies més o menys noves i el Jordi hi
fa uns comentaris, a mode d’estirabot. Ahir 29 de maig de 2018, va anar més o
menys així:
- Jordi: L’únic que em sap greu és que ha deixat la impressió que marxa fonamentalment per calés.
- Sònia: L’Osca ha presentat Leo Franco com a entrenador per quatre temporades...
- Jordi: Aposta doblement agosarada per un club que debuta a primera.
- Sònia: L’Osca sota sospita per acusacions de partit arreglat...
- Jordi: De moment ningú no té cap prova de res, però després ja netejaràs tu la taca.
- Sònia: El Liverpool ha fet oficial el fitxatge de Fabinho
- Jordi: Bon fitxatge del Liverpool, però en tot cas insuficient per passar la duríssima pàgina de Kíev.
- Sònia: Neuer disputarà l’amistós contra Àustria...
- Jordi: Aquesta seria una altra aposta de risc, venint Neuer d’una temporada en blanc.
[···]
- Sònia: Serena Williams ha passat ronda a Roland Garros...
- Jordi: Amb un modelat discutible...
I això mateix cada dia. Dels estirabots no n’hi sol haver gaires
de positius, sempre són crítiques, més o menys explícites, que ningú no replica
perquè no se’ls dóna la oportunitat. La resta del programa no són més que una
conversa de bar, amb les asseveracions impostades de Jordi Grau, o amb els “pèro” (amb “e” oberta) del Pere Escobar.
Una especulació darrera d’una altra, declaracions de pontifical buides de
qualsevol mena de fonament que no sigui el “es diu que...”. I així amb tots els
altres col·laboradors, exceptuant el Torquemada que hi dóna un punt de seny.
Tots els fitxatges del barça d’aquests darrers mesos han
estat primer desitjats, després qüestionats i finalment criticats. Així ha
estat amb Dembelé, un noi jove amb unes qualitats físiques insuperables,
intel·ligent, a qui només li falta l’experiència de jugar a Europa i al barça,
però que ja ha merescut tots els dubtes. A mi, que no hi entenc gaire, em
sembla un jugador formidable.
També hi ha el dol per Iniesta, per la seva pèrdua. Aquests
savis s’entesten en trobar-li un substitut, però els genis no en tenen d’hereus,
i si el barça vol continuar sent un club de referència haurà d’enginyar un
sistema de joc alternatiu que, segur, serà fins millor que amb Iniesta. I el
cas Griezmann? Ara estan en la fase de desig: sembla que sense aquest noi del
barça no en farem res, i un dia rere l’altre donen voltes al possible fitxatge
i, sense estar segurs de res, ja munten una enquesta: a qui s’hauria de fitxar
si el tal Griezmann finalment no ve? Demencial.
Un programa al que, bé que té la seva audiència (91.000
oients), no li veig cap mena d’utilitat que no sigui, ja et dic, passar l’estona
al bar del fer volar coloms. Si amb Iniesta el dol encara dura, i el que
durarà, no em vull imaginar la plorera quan plegui en Messi! Ens mereixem un
altre periodisme esportiu.
