dimecres, 21 de març del 2018

Què passa a Sixena?

Fotografia que apareix a l'edició digital del diari Heraldo de Aragón, sense autor especificat.

L’oblit de Sixena que un servidor vaticinava només inaugurar-se el xiringuitoSixena o la perfídia aragonesa– ja ha iniciat la seva carrera autodestructiva. Podeu llegir l’article que publica el diari Heraldo de Aragón “El monasterio de Sijena suspende las visitas durante los días de Semana Santa”. Si us ho veleu estalviar, podeu continuar llegint l’extracte que n’he fet.

La decisión choca con el creciente interés que ha despertado la exhibición de las obras” [···] “la muestra, ya fue reabierta con un horario más restringido, perdiendo un día de visita, el domingo, a petición de las moradoras del enclave, las hermanas de Belén. De hecho, solo se abre los viernes y sábados de 10.00 a 14.00 y de 16.00 a 19.00.” [···] “Durante el pasado año, el monasterio de Sijena tampoco abrió sus puertas durante la Semana Santa. Y eso que ya habían llegado las primeras 51 obras.” [···] “En su acondicionamiento, el Gobierno de Aragón ha invertido alrededor de 400.000 euros, incluyendo la compra e instalación de mobiliario dirigido a exponer las piezas. No es el lugar definitivo.
De hecho, todavía tiene la apariencia de la reserva de un museo, con peanas, vitrinas y muebles que preservan y exhiben las obras...” [···] “[Javier Lambán] aseguró que se estaba negociando una ampliación de los horarios de visitas con las hermanas de Belén” [···] “No obstante, de momento, [···] las visitas quedan suspendidas durante esta Semana Santa”.

Així és com peces de gran valor artístic i històric van ser traslladades de Lleida a Sixena, per odre judicial, per ser visitades enmig del desert dels Monegres 7 hores la setmana, prèvia reserva. Quan arriba la Setmana Santa, les monges, que ja ho havien advertit, tanquen el Monestir perquè és seu i fan el que fa tot propietari: disposar-ne lliurement. Recordar que aquestes dates és quan l’Aragó rep més visitants per la llarga tradició de celebracions religioses que s’hi produeixen.
El Govern aragonès s’ha gastat la gruixuda xifra de 400.000 € per adequar un espai provisional per acollir les obres. L’aspecte és el que es pot veure a la fotografia, on de “peanas, vitrinas y muebles” res de res i de protecció ni la més mínima ombra. Penjades en reixes i dipositades de prestatges de fòrmica vulgar, tenen més l’aspecte d’estanteries de súper que de cap altra cosa.
El Govern aragonès hauria de justificar molt i molt bé com és que s’ha petejat un grapat de diners públics en un espai privat, sense haver negociat abans, com a mínim, el dret que tenia a fer-ne ús. Al meu entendre, és una presa de pèl, sinó malversació. En poc temps, la DGA (Diputación General de Aragón) es veurà en la disjuntiva perversa d’haver de decidir què fa: o compra el monestir sencer o trasllada les obres. Evidentment, la compra significaria un dispendi considerable, suposant que les pobres monges de Betlem s’ho vulguin vendre. Però encara té més substància malèvola traslladar les obres a algun museu del Reino, perquè allò de retornar les obres al seu origen quedaria en entredit i aquell alcalde tan bel·licós que tenen a Sixena, Ildefonso Salillas, hauria de combatre contra el seu propi senyor. Galdosa circumstància, un Cid del s. XXI.
Aquestes coses passen quan es prenen decisions amb el pàncrees o la vesícula biliar, que ve a ser el mateix que el cul. Passa quan vas a fer mal al veí, no pas a negociar un acord que satisfaci a tothom. Passa quan l’estultícia domina la política i la justícia. Com deia al meu anterior article: “Es faran grans discursos i es prometran enormes beneficis. S’apel·larà a l’orgull aragonès i a moltes altres tonteries. Al cap de pocs mesos, els aragonesos i les seves brillants autoritats oblidaran Sixena. Quan algú s’arribarà al monestir el trobarà tancat, perquè només obrirà el matí dels dissabtes, prèvia reserva i si al guarda li va bé. Aleshores, les urnes funeràries de Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill i Castro s’aniran corcant de mica en mica abandonades i polsoses. Això sí, a Villanueva de Sigena hauran aixecat un enorme i excèntric monument al seu eximi alcalde Ildefonso Salillas Lacasa, vencedor dels pèrfids lladregots catalans”. Doncs ja hi som.