Fa uns dies, el senyor Alfonso María Dastis Quecedo, Ministro
de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España, manifestava la seva
preocupació pel “circ” que Carles Puigdemont havia muntat a Brusel·les i amb
les seves visites a Dinamarca i Suïssa. Al tal Dastis, que ho va dir amb
menyspreu i aire de suficiència carpetovetònica, només voldria recordar-li que
el circ és una activitat professional prou sacrificada, on alguns fins i tot s’hi
deixen, literalment, la pell. Dit això, el ministre hauria d’estar més
preocupat per les xarlotades d’un senil i esperpèntic Boadella, protagonitzant
una estupidesa potinera a Waterloo. No parlem ja dels dos guardiacivils bufs
desplaçats al mateix lloc per fer el pena davant la policia belga. Em consta
que els dos valents van quedar-se literalment en calçotets quan els agents els
van manar treure’s els ridículs uniformes, tribanya
inclòs. I això que no els va estomacar ningú.
Boadella és un pallasso dolent, que no en sap vaja, que és
una vergonya per la professió, ell, que volia que el nomenessin “bufón del
reyno”. Però haver de posar-se al nivell de dos pocapenes mal disfressats de
caderneres ja és caure baix.
Jo recomanaria al Sr. Dastis Quecedo que no badi, que al pas
que anem a Espanya se la coneixerà més pels sapastres aprenents de ruc que no
pas pels toros, que ja és dir. I als ciutadans de Waterloo, que cada tarda
agafin la cadira i s’asseguin davant d’aquella casa de la seva ciutat i que es
preparin a veure, tot sovint, “españolitos del lo, lo, lo...” fent el pena.
