Mai no he cregut ni en messies ni visionaris somiatruites,
xitxarel·los engalipadors de la gent pobra, de la bona gent. Parlo de garses
que tornen de l’avern per parlar a l’orella del seu successor i dictar-li –que
ve de dictador– el que cal o no cal manar. Parlo de personatges com Chávez o
Maduro, o Hitler o Stalin, que pel cas vénen de la mateixa canya. La caverna
espanyola, inclosa la gola monclovita,
s’ha fet un fart de buscar i denunciar baladrerament les relacions de la nova
esquerra amb Veneçuela. Fins van aconseguir defenestrar un tal Monedero, del
qual no se’n sent cantar ni gall ni gallina. Però es veu que els aprenentatges
d’aquelles bananeres terres ha fet més profit i forat en la dreta més
tramuntana. Maduro, ha intentat de buidar totalment de poder el legislatiu del
seu país, anul·lant el parlament veneçolà a través dels tribunals. No sembla que
se n’hagi sortit, per ara. I aquí, amb l’ajuda inapreciable d’un TC venut a
l’or de l’executiu i potenciat al màxim el seu poder repressor, pretén deixar inoperant
el Parlament de Catalunya a cops de llei.
El Gobierno, secundat per l’oposició sencera, s’atipa de
poder i fa i desfà, interpreta i aplica lleis segons li convé. La
bel·ligerància anti-catalana es va endurint, les amenaces abunden i els
exabruptes són el pa de cada dia. Tota una baluerna d’accions que van minant,
en nom de la santa unitat de la pàtria, tots els pilars en què es sustenta la
democràcia. I amb totes aquestes arriba el Sr. Rajoy a la colònia i pretén
comprar la seva voluntat amb quatre rampoines velles, caducades. Ens du el que
alguns diaris –El Periòdico, per
exemple– qualifiquen de “pluja de milions”. Quatre mil milions és el que ha
recollit el pluviòmetre, una quantitat ridícula si es compara amb els 22.000
milions que ha costat Bankia. Per tant, més que pluja seria un xim-xim
miserable i gràcies. L’estat veneçolà ha precedit España brandant el populisme
econòmic per comprar voluntats: “¡exprópiese!”,
cridava un il·luminat Chávez per mostrar-se totpoderós i simular que ho feia en
bé de tots. Aquí ens ve un babau amb el tites-tites. Pura còpia.
