dimecres, 19 d’octubre de 2016

Bocca di Leone (II)

La Serenissima Repubblica di Venezia, un petit estat del nord de l’actual Itàlia, va resistir des del s. V fins el s. XVIII, quan Napoleó va vèncer els seus habitants. Malgrat autoanomenar-se república, en realitat estava regida per una oligarquia formada pel dux, autoritat suprema, el Maggior Consiglio i, pels temuts Consiglio dei Dieci i l’Inquisitori di Stato. Aquests darrers vetllaven per la seguretat de l’estat: el Consiglio detenia i els Inquisitori jutjaven d’esquena als jutges i a la llei. Va ser aquest Consiglio, que també controlava la policia i l’espionatge, qui va tenir la tètrica idea de la bocca di leone. Aquestes bocche estaven repartides per la ciutat, i eren una mena de bústies on els ciutadans podien denunciar anònimament els seus veïns. La història explica que, amb el temps, les falses denúncies es van convertir en una plaga, els enfrontaments mortals entre denunciats i denunciants es van multiplicar i les injustícies comeses pels inquisitori eren a l’ordre del dia.
Alcaldessa de Barcelona, n’Ada Colau, sembla que ha ressuscitat aquest costum malèfic, que no és altre que enfrontar els ciutadans i desistir de la funció pública. En efecte, ha enviat cartes sol·licitant “que ens faciliteu informació si creieu que a la vostra finca hi ha un habitatge d’ús turístic il·legal”. Poso en negreta la paraula creieu perquè sembla que l’Ajuntament en té prou amb un “em sembla” per actuar d’una manera no especificada. O sigui, que per denunciar només cal creure. Ni proves ni res, només un acte de fe. Fins i tot suggereix què pot delatar un pis il·legal: “soroll a l’interior del pis, brutícia a l’escala i soroll de timbres”. O sigui que prepareu-vos si teniu una criatura una mica esvalotada, perquè qualsevol veí suspicaç pot denunciar-vos perquè el nen deixa algun paper de caramel al replà, o toca el timbre amb certa insistència.
És deplorable. Hem de suposar que no s’actuarà a l’acte, i que inspectors de la casa gran faran acte de presència i ho comprovaran. Però el fet de que se’t presentin a casa com si fossis sospitós, i malgrat que la denúncia acabi sent falsa, cap ciutadà pot passar per una situació denigrant com aquesta. Encara que tot sigui una invenció o l’oïda massa susceptible del veí, és evident que entre els habitants d’una finca s’haurà instal·lat la desconfiança. El senyor Ajuntament haurà creat un problema gratuïtament i amb excusa: "ah! vam rebre una denúncia, i el protocol diu que bla, bla, bla..."
No tornem a aquella Venècia medieval, senyora Colau, perquè li pot costar car. Molts dels dux van morir en estranyes circumstàncies, fruit d'intrigues i delacions palatines. Estic segur que dins del Palazzo Ducale hi havia, molt discretes, unes bocca di leone ben florides. Jo, d’ella, estaria al cas.