La Serenissima Repubblica di Venezia, un petit
estat del nord de l’actual Itàlia, va resistir des del s. V fins el s. XVIII,
quan Napoleó va vèncer els seus habitants. Malgrat autoanomenar-se república, en realitat
estava regida per una oligarquia formada pel dux, autoritat suprema, el Maggior
Consiglio i, pels temuts Consiglio dei Dieci i l’Inquisitori di Stato.
Aquests darrers vetllaven per la seguretat de l’estat: el Consiglio
detenia i els Inquisitori jutjaven d’esquena als jutges i a la llei. Va
ser aquest Consiglio, que també controlava la policia i l’espionatge,
qui va tenir la tètrica idea de la bocca di leone. Aquestes bocche
estaven repartides per la ciutat, i eren una mena de bústies on els ciutadans
podien denunciar anònimament els seus veïns. La història explica que, amb el
temps, les falses denúncies es van convertir en una plaga, els enfrontaments
mortals entre denunciats i denunciants es van multiplicar i les injustícies
comeses pels inquisitori eren a l’ordre del dia.
Alcaldessa de Barcelona, n’Ada Colau, sembla que ha ressuscitat
aquest costum malèfic, que no és altre que enfrontar els ciutadans i desistir
de la funció pública. En efecte, ha enviat cartes sol·licitant “que ens
faciliteu informació si creieu que a la vostra finca hi ha un habitatge
d’ús turístic il·legal”. Poso en negreta la paraula creieu perquè sembla
que l’Ajuntament en té prou amb un “em sembla” per actuar d’una manera no
especificada. O sigui, que per denunciar només cal creure. Ni proves ni
res, només un acte de fe. Fins i tot suggereix què pot delatar un pis il·legal:
“soroll a l’interior del pis, brutícia a l’escala i soroll de timbres”.
O sigui que prepareu-vos si teniu una criatura una mica esvalotada, perquè
qualsevol veí suspicaç pot denunciar-vos perquè el nen deixa algun paper de
caramel al replà, o toca el timbre amb certa insistència.
És deplorable. Hem de suposar que no s’actuarà a l’acte, i
que inspectors de la casa gran faran acte de presència i ho comprovaran. Però
el fet de que se’t presentin a casa com si fossis sospitós, i malgrat que la
denúncia acabi sent falsa, cap ciutadà pot passar per una situació denigrant
com aquesta. Encara que tot sigui una invenció o l’oïda massa susceptible del
veí, és evident que entre els habitants d’una finca s’haurà instal·lat la
desconfiança. El senyor Ajuntament haurà creat un problema gratuïtament i amb
excusa: "ah! vam rebre una denúncia, i el protocol diu que bla, bla, bla..."
No tornem a aquella Venècia medieval, senyora Colau, perquè
li pot costar car. Molts dels dux van morir en estranyes circumstàncies,
fruit d'intrigues i delacions palatines. Estic segur que dins del Palazzo
Ducale hi havia, molt discretes, unes bocca di leone ben florides.
Jo, d’ella, estaria al cas.
