dijous, 11 de juliol de 2013

El cas Villa

Controvèrsia a can Barça: s’havia de vendre Villa a preu de saldo? Hi ha arguments a favor i en contra, com és evident. Penso jo que el club ha fet, aparentment, bé. Ho analitzo des de la meva perspectiva d’economista, especialitzat en organització d’estructures, suposo que per defecte professional i l’explico per si pot ser útil. Si preguntem a un empresari quina és la finalitat del seu negoci, segurament ens dirà que és evident: fer diners; quants més millor. Qui pensi així li proposo de canviar aquest objectiu per aquest altre: la finalitat de l’empresari és assegurar la continuïtat, la pervivència de l’empresa. Ara entraríem en una llarga argumentació sobre el perquè i el com, però aquest no és el lloc. Accepteu per un moment la meva proposta i veurem com la nostra opinió sobre la decisió dels directius barcelonistes canvia. En efecte, si el darrer argument haguera estat el benefici econòmic, és evident que hem fet el negoci del Roberto amb les cabres. Ara bé, si pensem que més val començar la temporada amb pau al vestidor, sense temes desestabilitzadors pendents, si creiem que un jugador de la talla de Villa es mereix un bon tracte, si no es vol un nou Ibra, si el futur personal d’una persona també forma part de les inquietuds del club; si entenem que tots aquests principis tindran beneficis a mig termini, fins i tot econòmics, aleshores la decisió ens pot semblar més adequada. Això és demostrable però, repeteixo, no és el lloc. Només vol fer reflexionar. Pels mateixos arguments pels quals penso que amb Villa han acomplert amb aquest objectiu, crec que amb Eric Abidal es van equivocar. Fer diners és una condició important perquè una organització pervisqui, però no és l’única ni la final.