dijous, 11 de juliol de 2013

De fracassos i fracassats

Aquests dies he ordenat alguns apunts sobre la meva activitat professional. En una reunió de directius, els vaig deixar anar aquesta. Us la reprodueixi fil per randa per si a algú li serveix:


Un fracassat no és qui comet un error, sinó qui persisteix en negar els errors que l'han portat al fracàs. Quan, a més, el fracàs en lloc de provocar la reflexió i l'autocrítica desperta odi i ressentiment en el fracassat, cal pensar a facilitar-li ajuda, perquè si no es passarà el seu temps amargat i amargant, la seva vida i la dels altres. En definitiva, es convertirà en un fracassat integral. Davant d'un fracàs cal doncs reflexionar i atribuir-se un mateix les responsabilitats que li pertoquin i així podrà iniciar un nou projecte o bé reiniciar l'antic corregint-ne els errors. En definitiva, qui fracassa no és necessàriament un fracassat; és un fracassat aquell que no reconeix el fracàs i esdevé víctima del seu orgull. S’aixeca qui és humil, perseverant i alumne permanent de la vida”.